Diumenge III d'Advent

El meu esperit celebra Déu que em salva

Ja tenim molt a prop el Naixement de Jesús que ve a salvar-nos. Les lectures empenyen els nostres cors a bategar d’alegria.

El profeta Isaïes es troba en mig de la seva gent que després de mig segle d’exili a Babilònia ha tornat al seu país Israel, i que s’han trobat amb un país desolat, Jerusalem en ruïnes, el Temple destruït.

Enmig d’aquesta situació l’home de Déu se sent amb la missió de consolar la seva gent, cridar-los a la confiança i a l’alegria: “Aclamo el Senyor ple de goig, m’ha cobert amb un mantell de felicitat... El Senyor Déu farà germinar el benestar i el jardí fa néixer la sembra”.

Avui estemtravessant un d’advent ple de foscors, enmig de desolacions, de guerres que ens encongeixen el cor. I a prop nostre, cada u de nosaltres sap les situacions desagradables que ens toquen de prop.

El missatge d’esperança ens arriba també en el nostre Advent. Esperança i alegria. Alegria del Nadal que no ens arribarà pas al cor des de la cridòria del consumisme sinó des del nostre interior on habita la Llum, el Déu de la pau, de l’amor i el goig de les benaurances.

Avui el salm ens arriba de llavis de Maria en el càntic del Magnificat: “El meu esperit celebra Déu que em salva.”

Entre totes les generacions també nosaltres la proclamem benaurada, Ella que és causa de la nostra alegria.

Aquesta alegria que anuncia amb força Pau Apòstol en la seva carta segona als Tessalonicencs: Germans, viviu sempre contents. I tot seguit ens hi dona una bona clau: no us canseu mai de pregar, doneu gràcies en tota ocasió.

Immergits en l’amor de la pregària i amb actitud agraïda, la pau ens envaeix en la joia de l’Esperit.

Amor, pau, joia!

************

Joan Baptista és el  personatge de l’Evangeli d’avui, el pregoner de l’arribada de Jesús:

“Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí”.

Precursor que indica el camí per a l’arriba de Jesús, és per a nosaltres un bon model: tenim la missió de ser en el nostre entorn testimonis de l’arribada i presència de Jesús.

A Joan les autoritats religioses del Temple li pregunten amb forma insistent qui és ell. La seva resposta és humil, ell no és cap ni ningú dels personatges que ells suggereixen: només soc una veu que crida en el desert: aplaneu el camí del Senyor, com diu el profeta Isaïes.

Nosaltres, com a testimonis de l’arribada del Senyor per a cada u, no podem ser creguts, posar-nos medalles. Només ser veu en el desert, testimonis humils d’Aquell que celebrem nascut en pobresa, Llum per als homes i dones de bona voluntat.

Lluminós Advent

i FELIÇ NADAL!