Diumenge XXVI de durant l'any

Quin dels dos?

Amb tota raó el Papa Francesc diu als preveres que abans de predicar l’homilia dominical en facin meditació. Si diem que Jesús ens sorprèn, ens compromet i ens canvia per dins, cal que el seu anunci sigui predicat des d’un cor tocat per la Paraula. I així el qui l’escolta n’intueix la càrrega, el missatge, i se’n sent tocat.

L’Evangeli d’avui d’entrada sembla molt senzill: un del fills diu al seu pare que no vol anar a la vinya però reflexiona i se’n hi va mentre que l’altre diu sí però no se’n hi va. Jesús pregunta als religiosos i savis del Temple, quin dels dos fills compleix la voluntat del seu pare. Ells responen sense problema. I no se’n adonen que hi resten ben atrapats:

• Ells, els sants i savis de la religió d’Israel, són uns perfectes complidors de les normes religioses fins al darrer detall... Però en rebre el missatge messiànic de Déu, el refusen, s´hi enfronten i en volen matar el missatger. Acabaran per liquidar-lo. En canvi hi ha gent completament apartada i malvista com son els publicans cobradors d’impostos del tirà emperador romà, lladres aprofitats de la ignorància de la gent. Com també les prostitutes amb una vida ben allunyada de les pràctiques religioses.

Doncs ara el Senyor els ho canta: els lladres i les prostitutes us passaran al davant, perquè quan va venir Joan Baptista se l’escoltaren i canviaren el camí, mentre que arriba Jesús de Natzaret amb el mateix anunci del Regne, ells s’hi posen en contra i no els millora en absolut la vida.

• I ara nosaltres, els qui portem la representació institucional de Crist i “els fidels” que van acomplint literalment els costums religiosos, resos, misses, almoines...

Tots podem quedar tocats per la paraula de Jesús i remoguts interiorment però ¿i si no posem l’atenció i el cor als criteris de l’Evangeli? podríem estar a la fila del que diuen sí però no fan.

L’Esperit de Jesús ens invita avui a mirar endins per a captar-hi aquelles actituds larvades que ens fan actuar religiosament per a ser vistos, reconeguts, admirats, autosatisfets... i sense saber mirar amb amor a persones brutes, vicioses, antipàtiques, ni comprometre’ns pels dissortats, acompanyar els febles, perdonar les ofenses...

Saber revisar els nostres “no” per a convertir-los en “sí” al Pare.

Per aquí anava la introducció d’aquest escrit sobre el fruit de la Paraula meditada.

Però que no se’ns quedi el cor encongit en descobrir els nostres “no”. El Senyor ens estima tal com som, i simplement ens obre el cor perquè, amb actitud sincera, humil, oberta, disponible, ens deixem estimar, purificar en les nostres actituds més fosques... per a retrobar la pau i l’alegria de l’evangeli.Com el primer fill que respongué amb un no, que es repensà i tot fou un sí.

Feu que conegui les vostres rutes.

Ensenyeu-me els vostres camins...

El Senyor, bondadós i recte, mostra el bon camí als pecadors...

El camí del Senyor és tot ell amor fidel (del salm 24).