Les colònies d’estiu del MIJAC

El passat 13 d'agost els infants i joves del Mijac vam tornar de les nostres colònies d'estiu a la casa Mas Aliberch, a Muntanyola. Aquesta aventura la vam iniciar el 2 d'agost quan ens vam acomiadar de les nostres famílies i vam arribar a la casa on vam conèixer a la Laura, una nena que només volia jugar a videojocs sola. El segon dia es va trencar la seva consola i ens va demanar ajuda per poder arreglar-la.

Al llarg dels dies vam dur a terme activitats i jocs per poder aconseguir tot el que necessitàvem per poder arreglar-la. Vam passar per dies de misteri i, fins i tot, de por, dia del revés, dia de l'aigua... A més a més, vam participar en unes olimpíades, una carrera de carros, en una festa i en mil jocs increïbles. Una de les activitats que més ens va agradar va estar la caminada i la posterior acampada que per alguns va durar una nit i per la resta dues nits. Igual ens va agradar tant perquè és quelcom que no fem habitualment i ens hem pogut adonar de la sort i la fortuna que tenim tota la resta de dies de l'any.

A part de totes aquestes activitats, cada dia anàvem a la piscina a refrescar-nos, fèiem serveis per netejar tot el que embrutàvem a la casa, fèiem tallers per emportar-nos un record a casa i teníem temps lliure per jugar, escriure cartes o relaxar-nos.

Després de passar tots aquests dies i aconseguir tots els objectes que necessitàvem per arreglar la consola, la Laura, per fi, va poder tornar a utilitzar la consola, però es va adonar que li havia agradat tant jugar amb nosaltres tots aquests dies que ja no necessitava estar tot el dia jugant a la consola sinó que preferia sortir a jugar amb els seus amics i amigues a la vida real.

Com ja havíem ajudat a la Laura i ja ens ho havíem passat genial, no ens quedava res més i estàvem preparats i preparades per tornar a casa. Així que ens vam acomiadar dels nostres nous amics i amigues que havíem conegut, dels nostres animadors i animadores i ens van venir a recollir les nostres famílies a qui vam rebre amb un gran somriure. Ara tornem a casa, però sabent que l'any que ve hi tornarem!

Ens veiem ben aviat.