Diumenge XXIV de durant l'any

Perdoneu les nostres culpes així com nosaltres perdonem els nostres deutors

Ens sona! Ho preguem repetidament un dia i un altre. Una vegada més ens cal aturar-nos. Què hi estem dient? Què suposa per a nosaltres?

A l’evangeli de Mateu aquest text sobre el perdó és el coronament de les ensenyances de Jesús en iniciar el camí a Jerusalem.

Em sembla de començar amb les paraules de Jesús a la creu: “Pare, perdona’ls, que no saben el que es fan”. I tot seguit ens arriba el ressò de tants i tants màrtirs, alguns ben propers a nosaltres. Tots donaven la vida perdonant. Aquests dies mateix hem celebrat l’aniversari de Mn. Joan Alsina, del bisbat de Girona, que en la repressió de Pinochet morí dient a qui l’assassinava: “Mira’m a la cara per a poder-te perdonar”.

Pere se sent esplèndid en preguntar a Jesús: ¿Fins quantes vegades he de perdonar el meu germà del mal que m’haurà fet? ¿Set vegades?. Resposta de Jesús: No set, sinó setanta vegades set. Hem de perdonar sempre. I de tot cor.

Ens agrada, ens fa bé, ens torna la pau, ens salva el sentir l’abraçada de Déu en el seu perdó. I tan febles com som no ens cansem de dir-li: perdoneu les nostres culpes.Ell ens perdona sempre. Però això continua: Així com nosaltres perdonem.

El perdó de Déu és gratuït. El nostre també ha de ser gratuït.

Però això pot quedar-se solament en paraules. Tots podem tenir experiències d’una incomprensió, una crítica injusta, un maltractament, l’atac directe a la nostra persona, a la nostra família, a la nostra Església, a la nostra pàtria...

Coses que fan mal, molt mal. Potser voldríem contraatacar. O bé ens enfonsem en la nostra amargor. Tot això toca de ple en els nostres sentiments profunds.

Perdonar per perdonar ho veig com pràcticament impossible. Hi ha d’haver alguna motivació molt més potent que el mal que se’ns infringeix.

• El perdó sorgeix d’una viva capacitat d’estimar. Una mare no es farà pregar per a perdonar si el fill que l’ha disgustat li demana el perdó. La clau del perdó és l’amor.
• Tenim l’amor total de Jesús que ha donat la vida per tu i et mereix un perdó sense límits. Ell és el model i el seu Esperit ens vol modelar a nosaltres segons la imatge del Crist.
• I som imatge vivent del Crist si sabem perdonar setanta vagades set. És dir, sense contar-ne les vegades, sinó que siguem perdó, que visquem amb un cor reconciliat amb el Senyor, amb nosaltres mateixos, amb tothom.
• Tothom és tothom. ¿també les persones que oprimeixen els germans? ¿els que deixen al marge les persones poc útils per a la societat? i els qui remen l’economia del món... i els qui fan la guerra matant milers de persones destruint famílies, bombardejant les poblacions a tort i a dret?... No acabaríem.
• Viure en l’amor, és una actitud indoblegable de perdó, és viure en clau de Déu Amor. Ell és la referència, la força, la llum, la salvació.
• Les persones, siguin com siguin, Déu se les estima. Però està en contra del mal que les envaeix.
• I ens invita a que per amor lluitem contra la injustícia, la opressió, la guerra, la maldat asfixiant que va portar Jesús a la creu i que porta avui al dolor i la mort a tants homes i dones germans nostres.