Diumenge XVII de durant l'any

Ho heu entès tot això?

Pels darrers anys dels nostres estudis de teologia a Valls alguns dels companys vàrem saber de bona font que en un racó determinat dels afores hi havia un tresor amagat. Algú dels fugitius francesos allà pels anys 1800 ho havia amagat i ara s’havia trobat escrit en uns arxius de Paris. Nosaltres, que sí, vàrem organitzar discretament la nostra “operació T”. Quan ja ho teníem tot a punt ho sabé el nostre superior i ens ho prohibí de ple. Ell ho va veure clar: jugar fora del nostre terreny ens podria portar problemes legals molt complicats. L’home de l’Evangeli que descobreix un tresor amagat en el camp, se’n alegra molt però ho veu clar: el camp no és seu i decideix vendre tot el que té, comprar el camp i fer-se en propietat el tresor amagat.

Per si no quedava clar, Jesús s’inventà una altra paràbola amb el mateix missatge: un tractant de perles en veu una de gran valor i pensant en l’alegria de poder-se-la fer seva, decideix vendre tot el que té i comprar la preuada perla. El missatge és clar: Si de sobte descobreixes un gran tresor, una perla única, en tens una gran alegria i pots prendre una decisió agosarada i feliç: deixar-te de tot el que impedeix posseir el tresor i centrar en ell tota la teva riquesa.

De quin tresor parla Jesús, de quina perla? Doncs del Regne de Déu. I resulta que el Regne de Déu és amagat dins teu: la seva Presència, el seu Amor, la seva Misericòrdia, la Salvació. Potser és tan amagat que vius enlluernat amb les teva riqueses, en els èxits del món professional, econòmic, afectiu, de plaer, de domini, d’egoisme, de falsa autoestima...

En la mesura que a la llum de la Paraula i de l’Esperit entres dins teu, hi apareix el preuat tresor, la perla de gran valor. I és aleshores que experimentes la més gran i fonda alegria, l’alegria dels fills de Déu.

Aleshores decideixes fer la conversió del cor: En el centre hi ha l’amor de Déu banyat en una pau i felicitat que “ningú no ens la prendrà”.

Fins aquí el missatge. Ara no podem pas passar pàgina. En la presència del Senyor i a la llum de l’Esperit m’aturo a veure si veritablement el Senyor és l’amor de la meva vida. I em pregunto quines són les riqueses o afeccions del cor que m’impedeixen veure el tresor i la perla del Regne.

Després ve la paràbola dels peixos que els pescadors seleccionen o bé llencen. En recordem el missatge? És paral·lel a la paràbola del blat i el jull.

Finalment el Senyor pregunta als deixebles : ho heu entès tot això? La resposta és que sí, i ell afegeix: el qui escolta la Paraula de Déu i l’ensenya és com aquell pare de família que del bagul dels records en sap treure joies noves i joies antigues.

¿D’on ens ve ara la pugna entre els qui accepten només els valors antics sense acceptar les novetats i els qui només es queden amb les novetats? (i ens pengem uns als altres l’etiqueta d’antiquats o de progressistes).

El Senyor ens vol humils i amb els ulls ben atents als valors passats i a les novetats del camí.