Naixement de sant Joan Baptista

T’agraeixo, Pare,
per la meva vida
i per la vida de cada ésser humà,
perquè cada una és do del teu amor;
t’agraeixo pels pares
que acullen plens de joia i d’esperança
la vida dels seus fills
i que es disposen a ajudar-los a créixer
i a descobrir la pròpia vocació.

Et demano, Pare, per aquelles parelles
que desitgen un fill i no arriba;
pels fills que no han estat desitjats
ni esperats i, sobretot, per aquells
que no han estat acollits:
que el teu amor de Pare ajudi a superar
tantes situacions difícils.

En aquest començament d’estiu en què
la llum del sol ho omple tot,
fes que ens deixem omplir el cor
per la llum del teu rostre,
que ens deixem captivar per la bellesa
de tot el que has creat i especialment
per la meravella que és cada persona.

I que la vida de tots
els qui et reconeixem com a Pare
sigui testimoni del teu amor i de la teva llum,
perquè ningú visqui sense sentit,
ningú menystingui la pròpia vida
o la dels altres,
tots siguem conscients de la nostra dignitat
i de la responsabilitat i confiança
que has posat en nosaltres.

Senyor, que com a catequistes,
mestres o animadors de grups
imitem sant Joan Baptista
i no tinguem la pretensió de fer grups
a la nostra mida, sinó que els formem
perquè estimin Jesús i el segueixin.

Dóna'ns, Senyor, la força de Joan Baptista
per parlar de Tu i del teu Evangeli
sense edulcorar-lo per quedar bé.
Que no tinguem por de perdre el prestigi
davant dels qui fan escarni de l'Església
o dels qui no es confessen cristians.

Senyor, que com sant Joan Baptista
sapiguem ser fidels a la nostra vocació
i feliços en la família, en el treball
i entre els amics que has escollit
per a cadascun de nosaltres.

Les fogueres que avui cremen
en tants de pobles i ciutats, siguin símbol,
Senyor, del nostre desig de fer foc nou
i de voluntat de desfer-nos
de les coses supèrflues.

Benaurat sant Joan, profeta i precursor,
fill d’un temps i d’un país
d’on semblava que  ja no podia
sortir res de bo.
D’un temps de gent tancada,
d’un país sense esperança.

Un temps potser semblant al nostre,
temps de gent tan plena de coses i dèries
que no li queden buits per omplir.
Un país de gent tan desconfiada
que ja no espera res de cap déu.

Fes-nos perdre la por
d’anar al desert, allà on ningú no vol anar,
i de cridar allò que ningú no vol sentir.
Sota l’aparença impecable
i dins de les pells tatuades de tanta gent
hi ha un buit dolorós.

També nosaltres podem ser testimonis
d’un estil de vida auster, autèntic, alternatiu, que denuncia la superficialitat
i que convida a escoltar un missatge
nou de debò.