Dijous Sant - Cena del Senyor

Senyor Jesús,
ens posem avui davant teu
en actitud d’agraïment i de silenci;
agraïment perquè és el que surt del cor
quan ens adonem que som estimats
i fins on arriba l’amor que ofereixes;
silenci perquè la teva generositat supera
el que nosaltres faríem pels nostres germans.

Que del nostre silenci d’adoració i gratitud
en neixi un desig cada vegada més gran
de ser deixebles teus més fidels,
de posar-nos al servei dels altres
com tu quan rentaves els peus.

Com tu, Senyor Jesús, volem estimar el món,
però de vegades ens fa por
perquè el veiem ple de guerres,
d’injustícies, de violacions de drets
i la dignitat de les persones.

No ens acabem de creure
que només l’estimació i el servei,
com tu proposes, ho puguin canviar.

Fes que entenguem
i posem en pràctica el que tu vas fer
i ens vas transmetre en herència.

Que l’Església que celebra l’Eucaristia
sigui també la comunitat que es distingeix
pel servei, per ser portadora d’esperança,
pel compromís per la pau
i la defensa de la vida i la dignitat de tothom.

Que els qui cada dia ens alimentem de tu
aprenguem a donar la vida com tu.

Senyor Jesús,
que sapiguem posar-nos al servei dels germans
sense esperar-ne res a canvi,
tot comprenent aquells que accepten a contracor
les mostres d’atenció
perquè, com Pere, els reca
no saber correspondre com caldria i voldrien.

Amb el gest de rentar els peus als deixebles
ens recordes que l’amor
s’ha de traduir en accions concretes.
Dóna’ns la humilitat necessària
per no caure en l’autosuficiència
ni el paternalisme,
i dóna’ns també saviesa
per comprendre que el servei cristià
neix de l’amor i crea llaços d’afecte.

Avui, Dia de l’ Amor Fratern,
portem a la teva presència
les persones que dediquen la vida
al servei dels altres.
Que sapiguem veure el bé que fan
a favor dels més necessitats.

Que aquests dies sants
siguin una ocasió per agrair a les persones
que en la nostra família o veïnat
atenen els ancians
i les persones amb malalties
sense esperança de guarició.
Feu-los sentir, Senyor, el nostre afecte
i dóna’ns la creativitat
i la disposició necessàries
per posar-nos al seu servei. 

«Feu-ho per celebrar el meu memorial».
Així vas instituir el ministeri ordenat,
gràcies al qual ens convoques contínuament
perquè ens reunim en comunitat al teu voltant
i ens fas participar de la teva entrega,
que té un valor universal
i que s’actualitza per a nosaltres
cada cop que celebrem l’eucaristia.

Després de rentar els peus vas dir:
«També vosaltres us ho heu de fer
uns als altres» i així, com una taca d’oli,
escampar per tot el món
la nova llei universal del Regne de Déu,
que és el servei mutu i l’amor fratern.

Sí, gràcies al ministeri ordenat,
però abans de tot gràcies perquè pel baptisme
ens has fet sacerdots,
participants del teu únic sacerdoci,
capaços d’oferir-nos juntament amb tu
perquè la salvació arribi a tothom.

Que tinguem sempre present
que no vas exercir el sacerdoci al temple
sinó a la creu.