Costa Prat, Amadeu

En Patllari Costa i Na Rosa Prats, matrimoni profundament cristià, són els pares del beat Amadeu Costa Prats, que va néixer a Tona el 4 de gener de 1916 i va rebre el baptisme el dia 7 del mateix mes i any. Rebé la confirmació el març de 1918 de mans del bisbe de Vic Francisco Muñoz. Ben aviat va fer d’escolà a la parròquia de Tona.

Nen encara ingressà al seminari diocesà de Vic, però la noticia del martiri a Mèxic del P. Andreu Solà li desvetllà la vocació de missioner claretià.

Continuà els estudis de les humanitats a Cervera i quan fou l’hora, cursà a Solsona i Cervera la filosofia i els primers cursos de teologia amb bones qualificacions: en els graus interns de batxillerat i de llicència assolí respectivament 29 dels 30 punts i 34 de 40. A l’agost de 1934, escrivia cofoi al seu pare: He obtingut el títol de doctor en filosofia (amb caràcter intern) i les altres notes han estat excel·lents. Només en música no sobresortia tant.

Dedicà el curs 1930-1931 a fer l’any de noviciat que culminà amb la professió religiosa el 15 d’agost de 1931. Gaudia de bona salut. Ell mateix escrivia al seu pare: Des que sóc a la congregació encara no m’he hagut de ficar-me al llit ni mitja hora abans per trobar-me malament, i quan era aquí ja sabeu prou bé que tampoc no vaig estar mai malalt.

Amb to mofeta, a propòsit d’un futur destí a missions llunyanes, escrivia l’any 1935:

Ja heu respost la consulta al Rector sobre si és lícit de pregar perquè no hagi d’anar a les missions? És clar que això seria pregar perquè no fos missioner en el sentit estricte del mot, puix que missioner deriva de missió”…

Tenia bona disposició per a la literatura. Amb motiu de les festes centenàries de l’ordenació sacerdotal de l’aleshores Beat P. Anton Maria Claret, l’Amadeu va compondré la poesia que llegí un dels ordenands, per exigències del guió. Ell tingué també l’honor de representar amb altres tres o quatre la comunitat de Solsona en la col·locació de la primera pedra per a la continuació de les obres de l’església del monestir benedictí d’El Miracle. A mi em tocà de dur la imatge de la Mare de Déu.

De Solsona passà a Cervera a continuar la teologia. No la pogué acabar perquè el 26 de juliol de 1936 donà la suprema mostra de fidelitat i amor a Crist i a la Congregació amb la seva sang. En compartiren el martiri el P. Manuel Jové i altres tretze companys de carrera.