“Colors de Ponent” en la tertúlia del Moviment de Professionals Catòlics

Sota el títol “La diversitat sexual: dificultat verssus possibilitat”, va tenir lloc el passat dilluns, 24 d’abril, la tercera tertúlia del curs organitzada pel Moviment de Professionals Catòlics. Unes 25 persones es van reunir al Bar-Cafeteria 1800, al carrer bisbe Ruano, de Lleida, per dialogar al voltant de la realitat de la diversitat sexual.

En aquesta ocasió els convidats eren la Sandra Castro i l’Abel Huete, presidenta i vicepresident de l’Associació Colors de Ponent de Lleida. Va participar també Ricardo, psicòleg que hi col·labora amb ells. En un llenguatge ben entenedor i partint d’experiències personals i dels casos que atenen, van exposar als assistents la realitat del col·lectiu  LGTBI. Aquestes sigles són la suma de col·lectius que tenen en comú la diversitat sexual: lesbianes, gais, trans, bisexuals, intersexuals.

Colors de Ponent és una associació recent (tant sols té 15 mesos), que va nàixer per atendre al col·lectiu LGTBI de les terres de Lleida, atès que no hi havia res al respecte. Va sorgir per donar resposta al patiment de tantes persones (infants, adolescents, joves) que es troben sense referents per a viure amb normalitat la seva diversitat sexual. Té la seu al Centre Cívic de la Mariola, i el seu somni és que arribi un dia en què no facin falta els seus serveis perquè la societat accepta amb total normalitat la diversitat. Mentrestant, a banda d’atendre casos de persones i famílies, fan una tasca de sensibilització en col·legis, entitats, grups diversos, etc., perquè creuen que els prejudicis es fonamenten en el desconeixement.

Entre les problemàtiques van destacar:

• El rebuig familiar, social, eclesial, històric, etc. Tanmateix, no vol dir que la família, la societat, l’Església… en el seu conjunt siguin homòfons, sinó que dins d’aquests col·lectius hi ha persones que sí ho són, i per tant no accepten la diversitat.
• Dilema entre la seva fe i l’orientació sexual, doncs no sempre la poden conciliar dins l’Església. A vegades l’Església carrega contra el col·lectiu i aquest contra l’Església.
• La soledat en què les persones han de viure la seva orientació sexual, per manca de referents, que els por portar a la depressió, l’angoixa, i fins i tot al suïcidi.
• El sentiment de culpa per no poder complir les expectatives que la societat els assigna, segons el sexe.

Les possibilitats que hi troben en Colors de Ponent:

• Acompanyament, llavors comencen a tenir forces per fer el canvi i viure amb més normalitat la sexualitat.
• Rebaixen la tensió i l’angoixa, i comparteixen estratègies i recursos.
• Al donar informació, els prejudicis es desfan.
• El col·lectiu es fa visible, tot i que hi ha una part de la societat que això els incomoda bastant.

La Sandra, l’Abel i el Ricardo van rebre la felicitació dels assistents tant per la seva tasca, com per la seva exposició. Per la seva part, ells van convidar tothom a fer-se ressò del que s’havia tractar en la tertúlia, per tal que cada vegada siguin més persones les que s’impliquin en la construcció d’una societat de respecte. Així com una paleta de colors acull tota mena de matisos, també Colors de Ponent vol atendre tothom, independentment de la seva diversitat.

Conxita López Torres