Diumenge I de Quaresma

Déu i Pare nostre,
comencem la Quaresma demanant
que ens deixem guiar per l’Esperit, com Jesús,
a tenir temps de desert i de silenci interior
per escoltar i alimentar-nos de la teva paraula,
per renovar i enfortir la nostra fe
i saber actuar segons la Bona Nova
del teu Regne.

Fes-nos ser, Pare, respectuosos
amb tot el que has creat i estimes:
amb l’univers, que és la casa comuna
de la família humana,
i especialment amb cada persona,
de qui Tu t’has fet amic i aliat.

Que sapiguem mirar tothom
amb els teus propis ulls
i mai amb rivalitat o enemistat.

Pare: tu poses el teu arc entre els núvols
com a signe de pau i aliança
i no com a arma de guerra;
i nosaltres continuem barallar-nos,
excloent i fabricant armes de destrucció.

Ajuda’ns a convertir-nos,
a creure que el camí de la pau i la reconciliació
és possible i l’únic que porta a la salvació;
fes-nos, com Jesús,
portadors de bones notícies.

Que la Quaresma que comencem
ens porti a viure en actitud pasqual:
deixant-nos renovar per la vida sempre nova
que Jesús ens ofereix,
deixant-nos guiar per l’Esperit,
que ens fa seguir els teus camins
i ens dona coratge per superar tantes coses
que no fem prou bé.

L’Aliança de Déu amb Noè
i alhora amb cadascú de nosaltres
no té res a veure amb els nostres contractes.

Davant les empreses que pleguen
i els acomiadaments massius
més o menys justificats,
ens adonem que un contracte,
per molt firmat que estigui, no serveix de res,
i quan ens traeix un amic,
la paraula perd tot el seu valor.

Jesús, al moment d’encetar la seva vida pública,
sent la inseguretat i la por
que sent cadascú de nosaltres,
perquè els compromisos amb data de caducitat
acaben afectant els compromisos més sagrats
com són ara el matrimoni o l’entrega a Déu.

Que aquesta Quaresma
ens ajudi a cuidar els pactes
amb els qui estan més a prop nostre i amb la natura,
i que, en renovar les nostres promeses baptismals
la Nit de Pasqua,
sentim que Déu fa una aliança eterna
amb nosaltres.

Déu i Pare nostre,
comencem la Quaresma demanant
que ens deixem guiar per l’Esperit, com Jesús,
a tenir temps de desert i de silenci interior
per escoltar i alimentar-nos de la teva paraula,
per renovar i enfortir la nostra fe
i saber actuar segons la Bona Nova
del teu Regne.

Fes-nos ser, Pare, respectuosos
amb tot el que has creat i estimes:
amb l’univers, que és la casa comuna
de la família humana,
i especialment amb cada persona,
de qui Tu t’has fet amic i aliat.
Que sapiguem mirar tothom
amb els teus propis ulls
i mai amb rivalitat o enemistat.

Pare: tu poses el teu arc entre els núvols
com a signe de pau i aliança
i no com a arma de guerra;
i nosaltres continuem barallant-nos,
excloent i fabricant armes de destrucció.

Ajuda’ns a convertir-nos,
a creure que el camí de la pau i reconciliació
és possible i l’únic que porta a la salvació;
fes-nos, com Jesús,
portadors de bones notícies.

Que la Quaresma que comencem
ens porti a viure en actitud pasqual:
deixant-nos renovar per la vida sempre nova
que Jesús ens ofereix,
deixant-nos guiar per l’Esperit,
que ens fa seguir els teus camins
i ens dóna coratge per superar tantes coses
que no fem prou bé.