Diumenge XXII de durant l'any

No penses com Déu sinó com els homes!

Per aquest evangeli d’avui podríem passar de puntetes i “a por otra”... Sonen molt fort les paraules de Jesús a Pere, sobre tot si veiem que uns versets més amunt el Senyor l’ha felicitat per la seva resposta inspirada: “Tu ets el messies, el Fill de Déu”.

Ara li diu: Fuig d’aquí, Satanàs. Em vols fer caure, perquè no penses com Déu sinó com els homes. És el moment en què Jesús acaba d’anunciar-los que a Jerusalem haurà de patir molt de mans de les autoritats religioses, que el mataran i que al tercer dia ressuscitarà. Pere es planta davant Jesús i se li posa fort: Això a tu no et pot passar!

Potser que ens aturem a respirar una mica. La nostra reacció ha de ser centrar-nos en els sentiments de Crist. En la seva relació amb el Pare ell està vivint una experiència molt forta: la seva identitat messiànica passa per abaixar-se fins al fons dels enfonsaments humans, identificar-se amb les víctimes del mal, oprimits, perseguits, maltractats, malalts. Com ens diu l’apòstol Pau:

Ell, que era de condició divina,
no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu;
sinó que es va fer no-res, prengué la condició d’esclau...  
es feu obedient fins a la mort i una mort de Creu.

I Pau continua: Per això Déu l’ha exalçat... El tema, doncs, és el Misteri Pasqual de Mort i Resurrecció de Crist. I la nostra.

En el cor de Pere hi tenim una visió messiànica segons la creença dels jueus: Enmig del poble oprimit (en aquella època per domini de l’imperi romà) havia de sorgir un llibertador que en accions militars salvés el poble i esdevinguessin poble lliure.

Els dos enfocaments messiànics, el de de Jesús i el de Pere, havien de topar amb duresa. I aquí ho tenim.

A nosaltres ens toca escoltar l’Esperit que vol renovellar la nostra visió sobre el Messies. Jesús mateix ens hi dona la clau:

“no penses com Déu sinó com els homes”.

 Aquest és un principi fonamental de discerniment: això que em passa, el que jo dic, el que faig, és cosa de Déu o bé se m’hi ha inoculat algun verí del món pagà? És tema per a meditar.

Tot seguit Jesús s’adreça al grup del seus seguidors i els pot deixar glaçats:

-          Si algú vol venir, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. No ens hauria de sorprendre: Jesús va per aquí i anar amb ell vol dir anar-hi també nosaltres. Hi sobren sermons. La comunicació amigable amb el Senyor ens hi farà llum.

-          Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi, la retrobarà. Tot està en que Crist sigui el centre de la meva vida, no el meu ego.

-          Què en trauria l’home de guanyar tot el món si perdia la vida. Aquí ens hi hem d’aturar. Tu coneixes la grandesa espiritual i apostòlica del nostre sant Antoni Maria Claret. Doncs aquesta darrera frase de Jesús li canvià la vida. Ell, jove de 21 anys, s’estava especialitzant a Barcelona en alta tecnologia de l’art tèxtil. Els millors empresaris d’aquest art a la ciutat comtal el demanaven al seu pare per a dirigir les seves empreses. Ell mateix explica que per aquell temps s’havia anat refredant en el camí cristià però els diumenges, sí, anava a missa.

Un dia, a l’església, mentre en el cap li ballaven noves fórmules de teixits, li vingué a la memòria “allò que havia après de petit”: de què li serveix a un home guanyar tot el món...” Des d’aquest moment la seva vida canvià radicalment: es dedicaria de ple al seguiment de Jesús en una vida evangelitzadora. Missió evangelitzadora de Claret que encara avui continua en de diverses institucions missioneres ben arrelades arreu del món.