En torno a la Palabra

Cerqueu el Senyor, ara que es deixa trobar...

Avui el profeta Isaïes ens ha recordat que en el pas del temps el que compte és el moment present: l’ara, l’avui. El nostre passat és a les mans de Deu i el futur no existeix perquè quan arribi serà present. “Carpe diem” deien els antics romans: agafa’t al dia present.

Així com nosaltres perdonem...

La nostra societat s’omple la boca en parlar de justícia, de pau, d’amor. Paraules en sí mateixes tan plenes, sovint ens sonen a buides. Sabeu per què? Ens oblidem de la paraula perdó que ho guariria tot i tot ho aniria posant en el seu lloc.

Pere es creia poder anar presumint de comprendre el Mestre. Li fa una pregunta i ell mateix se li avença a donar la resposta:

No quedeu a deure res a ningú

Quina poca fe! Per què dubtaves?

Sant Pau insisteix a assegurar-nos que solament la fe ens salva, no les obres. Les obres en són fruit. La fe és tema d’avui ben entès que la fe porta el nom de la confiança.

En el caminar de la vida fruïm de la llum i també experimentem situacions de foscor, de sofrences, de pors, d’inseguretat, de salut, de treball....

Doneu-los menjar vosaltres mateixos.

El relat de la multiplicació de pans i peixos apareix sis vegades en els quatre evangelis, dues vegades en Mateu i Marc, probablement per tractar-se de fets diferenciats. El missatge d’aquests textos és cabdal i dóna llum per a aprofundir en gran part dels escrits evangèlics.

Treure de l’arqueta joies noves i velles

En el cor de totes les lectures d’avui hi ha un tresor: la saviesa de saber descobrir el projecte de Déu sobre nosaltres.

Vós Senyor sou indulgent i bo

Diumenge passat amb la paràbola del sembrador varem iniciar en el capítol 13 de Mateu el sermó de les paràboles. Avui hi tenim tres paràboles més:

Qui tingui orelles que ho senti!

Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats...

De cansats i afeixugats el nostre món n’està ple. Tu i jo també podem ser a la llista, també podem aplicar-nos aquesta paraula de Jesús.

Però per a captar el missatge de l’Evangeli, millor que primer ens fixem en quins eren els cansats i afeixugats que Jesús compadia i als que oferia la seva ajuda.

El text es divideix en tres fragments ben definits:

Qui doni un vas d’aigua fresca a un d’aquests petits no quedarà sense recompensa!

Aquesta expressió del got d’aigua fresca se’ns fa entenedor. Doncs amb el mateix to i significat ens cal entendre la resta de sentències un xic sorprenents de l’evangeli d’avui.