Diumenge XV de durant l'any

El sembrador va sortir a sembrar...

Podries enumerar-me els títols que se’t acuden sobre el Senyor? Pastor, mestre, font de vida, camí, veritat, vida... doncs em sembla que te’n deixes un: El Senyor és un pagès. Fixa’t en el salm 64 d’avui:

Vetlleu per la terra i la regueu... fecundeu la terra amarant els sembrats, aplanant els terrossos, ablanint-la amb els xàfecs i beneint el que hi germina...

Això se’ns posa bé en aquest temps tant dur de sequera. Jesús, com a fill d’un poble de Galilea hi entenia en el món de la pagesia. Avui ens parla de diversos resultats d’una mateixa sembra.

L’Evangelista ens ho situa en un amable escenari vora el llac, el mestre assegut a una barca i la gent escoltant-lo arran de l’aigua.

Si anem caminant vora camps sembrats podem veure arran del camí i en els límits del camp un seguit de pedres més o menys arrenglerades i enmig entre les pedres i la terra alguns matolls d’herbes inútils. Els pagesos han anat apartant les pedres a la vora del camí. Les herbes no desitjades aprofiten la mica d’humus amagat entre les darreres pedres tocant al sembrat.

Et dic això per a confessar-te que no ho m’hi havia fixat mai fins que un matí en contemplar el llac de Galilea justament en el lloc on el Mestre explicà la paràbola del sembrador, al girar-me per al retorn vaig veure uns camps sembrats vora el camí, amb les pedres i matolls. Mira que n’hi havia vist de camps sembrats vora el camí i mai no els havia relacionat amb l’ensenyament de Jesús.

Excuseu-me, però és que avui no sabria gaire comentar la paràbola del Sembrador. Ell mateix a petició dels deixebles en fa el comentari. Rellegim-lo:

- La llavor que cau en el camí: Els qui escolten però no s’aturen a reflexionar .

- La llavor en el pedregam: els qui escolten amb alegria però davant les dificultats sucumbeixen.

- La llavor enmig dels cards: davant les preocupacions i seduccions de les riqueses ofeguen la llavor i no dona fruit.

- La llavor que cau en terra bona: han sentit la Paraula, l’acullen amb alegria i en donen fruit abundós.

No crec que Jesús posés les diverses aplicacions en el mateix nivell. Si observes un camp sembrat trobaràs que si hi ha llavor caiguda en el camí o en el pedregam o entre els cards, la major part de la collita brota i espiga generosament en terra bona. Només el pagès diví ho sap. En tot cas vull llegir-hi que en el cor de gran part de persones, sigui quina sigui la seva cultura o religió, la llavor sembrada en el cor creix i dona fruit. 

En la meva reflexió d’avui he pogut imaginar-me també això: cada u de nosaltres és tot el conjunt del camp amb terra bona, vorejat de camins, pedregams i cards. Tu ets una terra ben sembrada però no pots badar en deixar perdre la llavor que podria caure vora el camí o enmig de rocs o entre els cards.

Ens toca tenir el cor ben oberts a la Paraula, que caigui en la terra bona de l’escolta, l’entusiasme, el seguiment i la nostra transfiguració en la persona de Jesús.