Jornada de la Vida Consagrada en Mater Salvatoris

18/02/2019
Galeria de fotos: 

El dissabte 2 de febrer, la Candelera, ens va acollir la comunitat del col·legi Mater Salvatoris per celebrar la Jornada Mundial de la Vida Consagrada.

Les germanes de la Companyia del Salvador ens van presentar la seva Congregació i el seu treball en els col·legis.

Després, les Benaurances de la Gaudete et Exultate del Papa Francesc van ser el tema per compartir a les reunions per grups.

Benaurances segons l’evangeli de Mateu, capítol 5

<COMENTARIS DELS GRUPS>

Feliços els pobres en l’esperit: d’ells és el Regne del cel!

Papa Francesc: Ser pobre en el cor, això és santedat.

§  ¿On poso/posem la meva/nostra o les nostres seguretats?

§  ¿Què entenc/entenem per ser ric? ¿I per ser pobre?

Diverses idees sobre el que és "ser pobre d'esperit":

  • No és tant qüestió material, sinó la disponibilitat d'acollir el Senyor.
  • D'altra banda, tampoc és una qüestió merament personal, sinó que el veritable "pobre d'esperit", com molt bé indica el Papa, està obert als altres, a "compartir les llàgrimes de l'altre", a "compartir la vida amb els més necessitats".
  • Des d'aquest punt de vista "horitzontal", pel qual sentim tenir Déu per Pare, implica tenir els altres per germans. Un aprofundiment més: ser "pobre" és "patir-amb" amb els pobres que tenim al costat, no només compartir la seva vida, sinó fins i tot el seu dolor.
  • Ser "pobre" també és ser agraït: reconèixer que molt del que sóc i tinc ho he rebut d'altres: "un foc encén altres focs". Per això, he d'estar disposat a contagiar-lo jo també a altres.

2ª Feliços els qui ploren: Déu els consolarà!

Papa Francesc: Saber plorar amb els altres, això és santedat.

§  ¿Què puc/podem fer per no tornar-me insensible als sofriments dels altres?

§  ¿M’atreveixo (ens atrevim) a compartir els sofriments dels altres... o els defujo (els defugim)?

  • Implicar-nos en la pregària i en el voluntariat en parròquies, entitats, etc.
  • Fer-nos propers i fer costat als qui pateixen i són al nostre voltant, a prop nostre. Posar els mitjans oportuns per fer costat als sofriments d’altres.
  • Oblidar-nos de nosaltres mateixos per fer-nos sensibles al sofriment aliè.
  • Unir-nos a l’amor de Crist per ser sensibles als sofriments d’altres i compartir els seus sofriments. Per compartir, primer cal estimar.
  • Tenir experiència de sofriment en la pròpia vida per poder compartir els sofriments dels altres.
  • Davant del sofriment:

o    primer, reforçar-nos com a consagrats;

o    segon, posar les mans per fer quelcom: escoltar, compartir i ser solidaris;

o    tercer, treball col·lectiu, semblantment com en el tercer món.

  • Tenir contacte amb gent del carrer, d’assentaments..., acompanyar-los al metge, a l’hospital...
  • Els qui sofreixen ens donen la presència de Crist, són presència de Jesús: tot el que fèieu a un d’aquests petits, a mi m’ho fèieu...
  • Estimar, acollir, fer feliços els infants i adolescents en les llars d’acollida.

Feliços els humils (o mansuets): ells posseiran la terra!

Papa Francesc: Reaccionar amb humil mansuetud, això és santedat.

§  ¿Em crec (ens creiem) superior als altres? ¿Sóc orgullós? ¿Sóc vanitós?

§  ¿Classifico/classifiquem els altres per les seves idees, pels seus costums, per la seva manera de vestir o de parlar?

  • De vegades classifiquem els altres, depenent de com ens toqui, de què significa per a mi aquesta persona.
  • Intentem viure posant pau al nostre voltant, però cal reconèixer que és difícil, perquè la societat actual està bastant alterada.
  • La nostra vida moltes vegades està condicionada pels nostres costums concrets, que varien quan estem en grup.
  • Les benaurances tenen sentit perquè són paraules i manament de Jesús. És el ja sí, però encara no. Unes estan en present i altres en futur.
  • “El Regne del cel” és per no nomenar Déu, perquè ho entenguessin millor.
  • La convivència és difícil, tots ens necessitem com som, no perfectes, perquè ningú ho és. Cadascú ha d'acollir també els seus propis defectes, més els dels altres.

4ª Feliços els qui tenen fam i set de justícia: Déu els saciarà!

Papa Francesc: Cercar la justícia amb fam i set, això és santedat.

§  ¿Com puc cercar la justícia en les meves decisions?

§  ¿Com podem cercar la justícia en favor dels pobres i febles?

  • El primer pas de la justícia seria valorar cada persona segons la seva dignitat. La persona mai perd la seva dignitat i cal intentar que no la perdi. És important l'ajuda d'institucions.
  • Cada criatura és infinitament estimada per Déu, d'aquí li ve la grandesa de la seva dignitat. Nosaltres tenim petites injustícies en la nostra vida, en les relacions humanes; hem de començar per aquí.

Feliços els misericordiosos: ells aconseguiran misericòrdia!

Papa Francesc: Mirar i actuar amb misericòrdia, això és santedat.

§  ¿Com puc/podem reproduir la misericòrdia de Déu (donar, ajudar, servir, comprendre, perdonar...) en la nostra vida i en les nostres comunitats parroquials?

  • És donar, ajudar, servir, perdonar i comprendre; misericòrdia amb una altra forma de veure, començant amb els que tenim més a prop, és cobrir les veritables necessitats de la persona. Tots hem estat curats amb compassió. Sempre som perdonats per Déu si ens sentim mirats així per Déu; d'aquí agafarem la força per mirar els altres.

Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!

Papa Francesc: Mantenir el cor net de tot el que taca l’amor, això és santedat.

§  ¿M’alegro (ens alegrem) de les coses bones que els hi passen als altres... o més aviat m’alegro (ens alegrem) de les dolentes que els hi passen?

§  ¿Reso/em pels altres perquè tot els vagi bé?

§  ¿La meva mirada, és neta; és a dir: és interessada o desinteressada, és generosa o possessiva o ...?

  • Ens alegrem quan els hi va bé als altres, i també quan els hi va malament: “ja ho sabia jo”, “t'està bé”, “et passa poc”...
  • Quan entrem en el cor dels altres veiem les seves condicions.
  • Déu pensa en mi des de tota l'eternitat, des del ventre de la mare.
  • Veuran Déu à futur imperfecte.
  • Tenir un cor net de tot el que taca l'amor.
  • És un futur ja aquí present, perquè està en nosaltres i en els altres, quan es viu així, amb recta intenció, amb el cor pur.
  • Cada comunitat en el seu lloc és una petita resta, missió i vida reduïda. En missió i comunió tots ampliem la missió a Lleida. El Senyor ens ha convocat avui.

7ª Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!

Papa Francesc: Sembrar pau al nostre entorn, això és santedat.

§  ¿Poso/posem pau i creo/creem bon ambient entre les persones que ens envolten?

§  ¿Integro/integrem també els qui són molt o poc estranys, les persones difícils i complicades, els diferents, els nouvinguts, els refugiats...?

Feliços els perseguits per causa de la justícia: d’ells és el Regne del cel!

Papa Francesc: Acceptar cada dia el camí de l’evangeli encara que ens porti problemes, això és santedat.

§  ¿Quins problemes i dificultats trobo/trobem per a evangelitzar i viure l’evangeli amb santedat en la nostra societat?

§  Davant aquests problemes i dificultats, ¿com reacciono/em? ¿Què puc/podem fer?

Aquesta benaurança també es pot interpretar de diverses maneres o analitzar en diverses dimensions:

  • El martiri: la persecució directa i ràpida. Ens hem plantejat la frase de Jesús:

o    "Quan us persegueixin en una ciutat fugiu a una altra, i si també en aquesta us persegueixen, marxeu a una altra. Jo us asseguro: no acabareu de recórrer les poblacions d'Israel abans que vingui el Fill de l'home." Mateu 10, 23

o    Quan ens vam quedar a la ciutat o quan vam fugir depèn de les ànimes que tinguem encomanades i del que Déu demani a cadascú.

o    Hi ha una persecució no cruenta, que és la de la calúmnia, els atacs dels mitjans de comunicació social, les dificultats que posen les lleis (com treure creus dels col·legis), etc.

o    També hi ha la "persecució" humilment acceptada i callada de cada dia, quan els que ens envolten jutgen les nostres accions, no accepten la nostra manera de procedir d'acord amb la nostra vocació o el que sentim que el Senyor ens demana. Aquesta persecució requereix de petites, però constants i de vegades heroiques, fidelitats.