Et donem gràcies, Pare, perquè ens fas el do
de la teva paraula sembrada abundosament
en els nostres cors i en el nostre món;
gràcies perquè ens fas conèixer el teu Regne
i perquè la teva paraula no és buida,
sinó feta de vida en el teu Fill Jesús.
La nostra comunitat et demana que fructifiquin
totes les bones llavors sembrades en nosaltres,
que tinguem orelles per sentir i cor per acollir
tot el que ens comuniques per el nostre bé,
i que mai no ens hi tornem insensibles.
En un món tan ple de paraules i sorolls,
ajuda’ns a saber distingir
aquella paraula que ens pot fer millors,
que pot construir fraternitat i pau;
aquella paraula que surt dels teus llavis
i vol transformar-nos.
No ens deixis caure en la rutina,
ni el pensar que no parles per nosaltres,
o en l’orgull de dir «això ja ho sé»;
que siguem prou sincers per reconèixer
que al nostre cor hi ha espais amb pedres,
terra plena de cards o tan dura
que no pot arrelar-hi el teu amor.
Que, a partir de la poca o molta terra bona
que hi ha en nosaltres,
tinguem el desig de deixar-nos amarar
pel teu Esperit d’amor,
com la pluja i la neu amaren la terra,
i acollir i col·laborar generosament
a la construcció del teu Regne
acompanyats i guiats per Jesús.
