Senyor, gràcies per alliberar-nos
dels nostres esclavatges,
per conduir-nos pel desert de la vida
cap a la terra promesa de la salvació.
De vegades desconfiem de la teva Paraula
i murmurem contra els teus enviats.
Perdona la duresa del nostre cor,
la ceguesa que ens fa enyorar les cebes d’Egipte,
l’orgull que no vol reconèixer el teu amor.
Gràcies perquè malgrat posar-te a prova
Tu mai no ens abandones
i ens ofereixes la teva aigua quan estem assedegats.
De qualsevol pou,
per profund que sigui,
per sec que sembli,
Tu ens pot treure aigua abundant.
Gràcies per seure a descansar a la nostra terra,
per esperar pacientment que ens acostem
i saciar-nos pregonament.
No volem creure només d’oïdes,
volem experimentar la plenitud del teu Amor.
Desitgem gaudir de la font interior
que mai s’esgota i dona la vida eterna.
Dona’ns l’Esperit Sant,
la veritable aigua que ens sacia.