Quina alegria saber
que t’apropes, Senyor.
Volem preparar-nos per acollir-te
en les nostres vides, i en fer-ho,
respondre a la teva crida
de viure estimant i acollint els altres.
Quina alegria sentir-te entre nosaltres
amb gust de pa, company de camí,
i recordant-nos que el que queda
és el que donem amb generositat
en el nostre caminar per la vida.
Quina alegria conèixer el teu amor
i la teva bondat infinita,
que desperta en nosaltres la urgència
de ser més al teu estil,
i viure amb les mans obertes.
Quina alegria aprendre a viure la vida
més des de la teva mirada,
sentir-nos habitats i descobrir
que el millor de les nostres vides
ens ha estat regalat;
perquè és gràcia i regal teu
el do de la vida i també
el teu perdó incondicional.
Quina alegria tenir la certesa
que ets Déu amb nosaltres
i que mai no ens abandones.
Gràcies perquè res, ni ningú,
ens podrà separar de tu.
I això ens vesteix de la força
i l’esperança certa
de saber que sempre vens,
que restes sempre a prop.
Que aprenguem, Senyor,
a viure una alegria més fonda,
que roman dins el nostre cor,
amb la certesa que som els teus fills.