Jesús, aquest Nadal voldria posar-me
davant del pessebre o de l’evangeli obert
i escoltar què em dius a través d’ells.
Començo preguntant-me què som per a tu
els éssers humans, o quin valor ens dónes
que t’hagis volgut fer un de nosaltres.
El pessebre i l’evangeli em parlen
de la pobresa que vas viure des del naixement
fins a la sepultura, i del teu amor als pobres.
Em fan sentir admiració per Maria i Josep
lluitant per portar endavant aquella família.
I pels pastors que, així que senten l’anunci,
ho deixen tot i et van a trobar a tu,
que has vingut com a Llum en la nostra nit.
Em sento envaït i captivat per l’alegria
i la pau que respira tota l’escena,
sens dubte perquè tu ets la nostra pau.
Voldria també que aquesta contemplació
no em deixi indiferent, sinó que m’encomani
l’alegria i la pau que has vingut a portar-nos;
la fidelitat de Josep i Maria a cuidar-te
i a ajudar-te a créixer en tots els aspectes;
la promptitud dels pastors per anar a Betlem.
I sobretot m’encomani l’amor i la solidaritat
que el teu naixement expressa.
Que no resti indiferent a la teva presència
en el món i en cada dona i home
a qui tu valores i aculls com a germans.
Si tu t’has fet el nostre germà,
això és exactament el que hem de fer
els qui volem ser cristians.