Entrevista al P. Jaume Sidera, claretià de la comunitat de Lleida

03/11/2017

Davant la beatificació de 109 màrtirs claretians, el periodista i historiador lleidatà Sr. Jordi Curcó, va fer una entrevista al P. Jaume Sidera, claretià de la comunitat de Lleida, que va ser publicada en mitjans locals el mateix dia de la beatificació. Pel seu interès la reproduint aquí.

P. JAUME SIDERA, CLARETIÀ:

“Mai les diferències culturals, polítiques o religioses no justifiquen el vessament de sang”

La basílica de la Sagrada Família de Barcelona acollirà aquest matí la beatificació de 109 màrtirs claretians, de la persecució religiosa de 1936-1939. El procés de beatificació es va iniciar fa gairebé 70 anys i inclou sacerdots, germans i estudiants professos claretians. El P. Jaume Sidera de la comunitat claretiana de la parròquia de Sant Antoni Mª Claret de Balàfia, destaca en aquesta entrevista el testimoni dels nous beats dels quals 26 van morir màrtirs a Lleida. Acaba d’arribar del seu poble La Cellera de Ter, a la comarca de la Selva, d’on tres dels nous beats en sons fills: El P. Pere Sitjes, Josep Ausellé i Lluís Plana: “Tot un goig pel meu poble”, diu satisfet.

-----------------

-- P. Sidera, que representa per l’actual comunitat claretiana de Lleida aquesta beatificació?

Representa la culminació d’un llarg procés fins arribar al reconeixement oficial de Roma dels 109 claretians com a testimonis de la fe. I és un goig molt especial per a la nostra comunitat de “Sant Pau” del carrer La Palma i el grup format pel P. Manuel Jové amb 14 estudiants de teologia. Vivim l’esdeveniment amb joia i amb l’esperança que la sang dels màrtirs –testimonis de la fe- sigui llavor de cristians i testimonis generosos.

-- D’aquest nombrós grup de màrtirs, 26 van ser-ho a Lleida. Quins són i com fou aquest martiri? 

Nou eren membres de la comunitat de Lleida. S’hi van afegir el germà Àngel Dolcet, de Soses, adscrit a la comunitat de Vic i el P. Xavier Surribas, de Torelló i de la comunitat de La Selva del Camp. Els seus noms son Frederic Codina, de Barcelona; Miquel Baixeras, de Castellterçol; Artur Tamarit, del Soleràs; Manuel Torres, d’Almacelles; Lluís Albi, de Barcelona; Joan Garriga, de Sant Martí Sacalm; Agustí Lloses, de Cervera; Xavier Morell, d’Albesa i Joan Busquet, de Montbui. Tots van donar testimoni que morien perdonant i confessant la fe en Déu.

També un altre grup de 15, constituït per 14 estudiants de teologia –nois de 20 a 23 anys- i el P. Manuel Jové, de Vallbona de les Monges que els acompanyava a Rocafort de Vallbona en cerca de refugi, foren presos al centre socialista de Ciutadilla on la bona gent els atengué com va poder. Però van venir uns pistolers de Lleida, que els van torturar tota la nit del 25 al 26 de juliol i els van dur al cementiri de Lleida on van estrenar la immensa fossa comuna del cementiri on jeuen també el Bisbe Huix, el Beat Francesc Castelló i més de 700 altres víctimes innocents. El llistat d’aquets joves estudiants l’encapçala el P. Manuel Jové i el seus noms: Onésimo Agorreta, Amat Amalrich, Josep Amargant, Pere Caball, Josep Casademont, Teòfilo Casasús, Antonio Cerdà, Amadeu Costa, José Elcano, Lluís Hortós, Senén López, Miguel Oscoz, Lluís Plana i Vicente Vázques.

Els van preguntar un per un als joves màrtirs: Tu també vols morir per Déu?. Abans d’entrar al cementiri els feren baixar i un cop entrats al departament de sant Josep, ja dins del cementiri, els digueren que anessin cap a la paret de quatre en quatre. Anaven lligats de dos en dos. Des d’un centenar de metres dispararen als quatre primers, mentre els altres onze s’ho miraven. Després donaren la mateixa ordre als altres quatre i als altres quatre més. El grup darrer era de tres. Les despulles mortals dels ara Beats foren enterrats a la mateixa rasa que en va rebre encara més de 688, com testimonia Antonio Larroca, testimoni dels afusellaments. Els 15 missioners foren els primers a ser-hi sebollits. Jauen doncs al bell fons de les successives capes de cadàvers.

--Altres claretians fills del bisbat de Lleida seran també beatificats oi?.

Concretament set, que no van morir a Lleida si no a altres poblacions: Remigi Tamarit, del Soleràs; Evarist Bueria, de Montoliu; Josep Ferrer, d’Alçamora; Manuel Font, de Torrebesses; Lluís Jové, de Lleida; Gener Pinyol, dels Torms i Josep Ros, d’Artesa de Lleida. 

--En aquell context històric de persecució religiosa i guerra civil, quina lliçó ens van  deixar els màrtirs claretians?

Ens han deixat la lliçó perenne de perdó, de generositat durant la vida i de coratge davant la mort, de fidelitat a Crist i de reconciliació. Mai les diferències culturals, polítiques o religioses no justifiquen el vessament de sang.

--En les actuals circumstàncies polítiques i socials que viu Catalunya. els màrtirs claretians poden ser un referent?

No sols els màrtirs claretians, sinó tot l’estol de màrtirs del bisbat de Lleida i altres bisbats ens adverteixen que la “memòria” històrica comprèn totes –i dic totes- les víctimes, també les d’abans de la guerra, les de durant la guerra i les de després de la guerra. Avui governen els hereus polítics dels dos bàndols on es produïren tantes atrocitats. Els “uns” tenen molt clares les malifetes del altres i els altres les malifetes dels“uns”. Mentre assenyalin els altres i no se s’assenyalin ells mateixos, mantindrem obertes unes ferides que només el reconeixement de les pròpies responsabilitats i el perdó generós podran tancar definitivament. Abans i ara a la missa confessem que l’hem vessada de moltes maneres “per ma culpa”... per la meva irresponsabilitat o per una responsabilitat igualment irresponsable.

--Les seves restes van ser sepultades en la Fossa Comuna del Cementiri de Lleida amb altres màrtirs, alguns d’ells ja beats. Com qualificaríeu aquest indret?.

La fossa comuna és un testimoni mut i eloqüent que amaga púdicament fins a quin punt l’odi pot arribar a ser destructiu. I és també un testimoni del perdó que oferiren en morir sota les bales i que continuen oferint encara.

--Vos també teniu en aquests fossa comuna un familiar màrtir, oi?.

Oi sí, un oncle, germà de la mare, també d’aquest grup de claretians beats, el P. Lluis Plana que ja té un altre germà beatificat.. Em fa la impressió que hi tinc una mica de sang que m’empeny a continuar l’obra que ell i els seus companys testimoniaren no pas parlant, sinó morint.

--Ara que és parla tant de la Memòria Històrica i s’obren fosses per buscar restes de víctimes de la guerra civil, creieu que seria convenient obrir la fosa comuna dels màrtirs de Lleida?

Ja es va proposar altres vegades, però es desistí per l’enorme dificultat d’identificar els centenars de víctimes. Creiem que descansen en la pau del Senyor, i que amb el seu silenci continuen senyalant-nos el camí que hauríem de seguir: amor, respecte i perdó. I de fidelitat.