Vázquez Santos, Vicente

Dates
Naixement: 
23 d'agost de 1915, a Villada (Palencia)
Professió religiosa: 
25 d'agost de 1931
Martiri: 
26 de juliol de 1936, a Lleida

El Beat Vicente Vázquez Santos va néixer a Villada (Palència) el 23 d’agost de 1915 i fou batejat el 29 del mateix mes i any. Els seus pares es deien Vicente i Concepción. Rebé la confirmació el 16 d’octubre de 1918.

No tingué una infantesa fàcil: tenia tres anys quan perdé el pare. La germaneta més gran en tenia cinc i Emiliano, el petit, en tenia un.

La mare vídua, que tirà endavant la família amb les limitacions que se suposen, morí santament a Amposta el 1961. La família guarda com una relíquia una creu sobre fusta clavetejada, obra de Vicente als seus 8 o 9 anys. La mare la tenia a la cuina, presidint-la.

Vicente, que oferia belles perspectives vocacionals, ingressà el 15 d’agost de 1926 al seminari claretià d’Alagon, a l’ombra del P. Anastasio Vázquez, el seu oncle claretià resident al Brasil. A Alagon estudià dos cursos d’humanitats i els continuà a Cervera a on passà el 7 d’agost de 1927. Acabat el noviciat a Vic, professà el 25 d’agost de 1931 i no el 15 perquè li faltaven uns dies per a l’edat mínima exigida per professar.

A Solsona cursà la filosofia de 1931 a 1934. I dos de teologia a Cervera.

Un condeixeble seu el descriu: bo, piadós, de bon talent, aplicat a l’estudi. Es distingia per la seva afectivitat, atenció i esperit de servei. Cortesia, distinció, franquesa.

Un altre company recorda les moltes hores que passaven ell i En Vázquez en un racó del claustre de Solsona fent rosaris. A centenars. Una indústria. Amb un ideal: col·laborar econòmicament a la construcció del Temple al Cor de Maria a Roma. Que n’era de bo En Vicente Vázquez!

 Però on excel·lí el Sr. Vázquez fou en la llengua grega que dominava i parlava amb naturalitat. Conversava normalment en grec amb el seu condeixeble Amat Amalrich. Rebia setmanaris d’Atenes i hi col·laborava.

En una carta al seu germà Emiliano li deia:

També expressava [a ma germana Teodora] la satisfacció que vaig tenir veient a la revista grega, que rebo cada setmana, una carta meva adreçada al Sr. Director, que em deia des de la mateixa revista, que li havia agradat tant per l’apreci i simpatia que jo mostrava pel seu país i pel meu interès per la revista. El març vaig rebre una tarja molt amable i afectuosa d’un Sacerdot d’Atenes, redactor de la revista. Ja veus, Emiliano, si que en puc estar de cofoi veient-me honorat d’aquesta manera pels simpàtics Hel·lens. Amb el permís dels Pares Superiors penso adquirir de mica en mica alguns llibres d’interès, ja que tinc ganes de conèixer bé la llengua grega, tant l’antiga com la moderna, i el país de la bellesa i de l’art.”

Amb paciència benedictina anà recollint les errades que trobava en el llibre text velografiat “Hellenikon Gymnasion”, elaborat pel seu professor el P. Alexander Scwienteck, pensant en la publicació de l’obra.

L’amor que professo a V. R. i els desigs ardents que la seva digna obra vegi la llum pública com més acurada i perfecta possible han sigut el mòbil que m’ha induït a enviar-li algunes errates. Prengui’s aquest treballet com una de les meves mostres d’agraïment als seus favors.”

Ja somiava en el regal que el P. Anastasio, l’oncle claretià del Brasil, li preparava:

No fa gaire que vaig rebre carta de l’oncle Anastasio i em deia que em tenia preparat un Breviari nou de trinca per a quan rebré l’orde del Sotsdiaconat. Però, vés a saber, aquesta data és una mica llunyana ara com ara.

Ja no necessità el breviari, perquè el 26 de juliol de 1936 segellà amb la seva sang la fe que professava juntament amb el P. Manuel Jové i els seus 13 companys de vida religiosa i missionera.