Caball Juncà, Pere

El P. Felipe Calvo, formador alguns anys de l'estudiant claretià Pere Caball Juncà, el descriu així:

“Talent superior, caràcter seriós, comprensiu, servicial i treballador, en la mesura que li ho permetia la seva crònica debilitat de cap. Va conrear amb èxit ciències i llengües; i en ell es dibuixava i s’albirava el savi catedràtic, i prudent superior”.

Xavier Caball va néixer a Vilanova de la Muga, municipi de Peralada, de l'Empordà, a les cinc del matí del dia 1 d'agost de 1913 i va ser batejat per Mn. Josep Janera el dia 9 del mateix mes i any, rebent els noms de Pere, Josep, Jaume. Van ser els seus pares Hermenegild i Maria. Va ser confirmat pel bisbe de Zamboanga (Mindanao, Filipines) Josep Clos, jesuïta, el dia 12 de juliol de 1925.

Va cursar els primers cursos d'humanitats al seminari diocesà de Girona, al santuari del Collell, i el 6 de novembre de 1928 va ingressar al seminari claretià de Cervera. El viatge en tren li va costar 20 pessetes i va arribar tan marejat a Cervera que va haver de fer llit alguns dies.

Acabats els estudis humanístics i l'any de noviciat, va professar per vegada primera a Vic el 15 d'agost de 1931. I professà perpètuament a Solsona el 15 d'agost de 1934. Va rebre l'ordre menor del lectorat el 9 de juny de 1935.

De talent superior. En efecte, va obtenir la qualificació d'excel·lent en llatí, grec i preceptiva literària en els cursos d'humanitats, i les notes de 29 i 30 en les assignatures dels cursos de filosofia. Solament grinyola una mica en la música amb un 19 i 23… En els graus interns de batxillerat, llicència i doctorat va obtenir respectivament 30 sobre 30, 35 sobre quaranta i 78 sobre 80.

Era un bon latinista. El P. Manuel Jové, fundador i director de la revista Palaestra Llatina, comptava amb ell com a col·laborador.

La seva salut era més aviat deficient. Per una carta del company de martiri Vicente Vázquez sabem que al juny de 1935 “el Sr. Caball s'ha passat llarga temporada en el Mas Claret, puix que està un pèl trastornat, però sembla que podrà acabar el curs”. La falta de salut l’alliberà del servei militar, i per això va poder rebre la tonsura clerical i dos ordes menors.

La seva conducta estava al nivell del seu talent. Era bo i edificant.

Entre els propòsits dels seus exercicis de febrer de 1932 es pot llegir:

Per estar preparat pel que pugui succeir he proposat el següent. Demanar constantment a Jesús i a la Mare que augmentin més i més cada dia la fe en el meu cor de manera que pugui confessar-la públicament àdhuc vessant la sang si entre en el seu diví beneplàcit; tots els dies en la Sagrada Comunió m'oferiré a Jesús com a víctima d'expiació i li demanaré especialment que em doni forces per ser-li fidel fins a lliurar la vida si cal. Tindré present aquell “i Jesús callava” per saber sofrir en silenci i amb alegria totes les burles, injúries, escarnis i persecucions que ens puguin sobrevenir.

El P. Ting Pong Lee parlant del dia 24 de juliol en el Mas Claret, escriu: “Molts anaven convençuts que moririen”. I afegeix referint-se al Sr. Pere Caball: “El Sr. Caball en abraçar-me em va dir: ‘Fins al cel, germà’. I fins i tot ho desitjava, com altres companys també”.

Va sofrir el martiri el 26 de juliol de 1936 juntament amb el P. Manuel Jové i els seus tretze companys d'ideals missioners al cementiri de Lleida.