Garriga Pagès, Joan

El 18 de juliol de 1936 la comunitat de Lleida celebrava el sant del P. Frederic Codina. El Gmà. Joan Garriga Pagès ja tenia a punt el pollastre pel dinar familiar. Però no estava tan segur que se’l podrien menjar perquè la senyora d’un guàrdia civil li havia parlat d’una revolta militar iniciada al Marroc.

El 21 de juliol, vestits de seglar, van fer un breu acte d’adoració al Santíssim Sagrament. Acabat, tots els components de la comunitat sortiren a refugiar-se a on varen poder. El Gmà. Garriga ja era a fora i, en tornar a casa, fou sorprès pels milicians i endut a la presó.

El 9 d’agost el Gmà. Garriga ja feia gairebé 20 dies que era a la presó de Lleida amb alguns centenars de presos, sobretot capellans, religiosos i laics de significació catòlica. Entre ells n’hi havia alguns de claretians de la seva mateixa comunitat. En aquesta situació el Gmà. Joan escriu al seu pare Francesc Garriga:

Molt estimat pare: dues ratlles només per dir-vos que estic bé de salut, que és el que us desitjo a tots vosaltres. No passeu ànsia per mi que com dic estic bé. Expressions a tots els de la família i parents. Si em voleu escriure abans no us torni a escriure, feu-ho curt i aneu al gra... ja enteneu el que vull dir, oi? Fins que no torni a escriure-us o us pugui fer una abraçada a tots el vostre fill que molt us estima Joan Garriga Pagès.

No ho diu, però dóna entenent que es veu sotmès, com tothom a una rígida censura que no admet grans expansions. Està bé de salut, fins hi està bé malgrat la duresa de la presó per la gran aglomeració de presos, per l’ambient de terror provocat pels freqüents “passeigs” al Camp de Mart o al cementiri, per les moltes vexacions i mal tractes.

Dormíem a terra amb unes estores de glin, que gairebé era com dormir a terra mateix, perquè a l’endemà et feien mal tots els ossos, sobretot els primers dies. I com que hi havia xinxes i polls a nierades se’ns menjaven i no ens deixaven viure. A l’estiu sobretot es deien sentir més: era un desfici per tot el cos. I si te’ls volies treure de sobre, reapareixien al moment. En general la higiene era sota mínims.

Quan entrà a la cel·la de la presó el Gmà. Lluís Grau hi va veure el bon Gmà. Joan Garriga: Vàrem conviure, escriu, fins a la matinada del dia 20 d’agost en que se l’endugueren a afusellar. Però abans es presentà als germans de comunitat que eren en una altra cel·la. Hi veié el P. Albi a la infermeria, ferit d’una punxada al ventre, el P. Manuel Torres que rebia cures a la cama i el P. Morell que havia perdut mitja orella ferit de bala quan sortia de casa. El P. Morell, ecònom de la comunitat, continuava exercint el seu ofici de vetllar pels germans per als quals procurava que una família amiga els dugés el dinar i el sopar. Els procurava també alguna peça de roba.

El Gmà. Joan Garriga va néixer a Sant Martí Sacalm o de Cantallops (Girona), el 31 d’agost de 1908, a les cinc de la tarda i fou batejant el dia de setembre. Era fill de Francesc Garriga i Guillament, pagès, natural de Rocapruna, i de Maria Pagès, natural de Montagut i establerts a Sant Martí. Li foren padrins Pere Pagès i Maria Garriga. Li donà la confirmació a l’església parroquial el sant Bisbe de Vic Josep Torras i Bages.

Ingressà al seminari menor o pre-postulantat de Cervera l’any 1923. Per dificultats d’estudiar, els superiors li aconsellaren que servís la Congregació com a Germà coadjutor.

Començà el noviciat el 7 de desembre de 1925. Fou el seu mestre el P. Ramon Ribera, home amb fama de sant. Pronuncià els seus vots religiosos el dia de la Puríssima de 1926. L’endemà sortí de Vic destinat al col·legi de Solsona.

Tres anys més tard, professà perpètuament el 8 de desembre de 1929. De Solsona passà primer a Cervera i després a Berga amb l’ofici de cuiner que complia a gust de tots. Finalment fou destinat a Lleida on residí l’any previ al seu martiri.

Es conserven unes notes que reflecteixen el tarannà del Germà Joan. La primera impressió de Solsona és excel·lent: Bona salut, bon comportament, profés de poc. Aprenent de cuiner.

A Cervera, l’any 1929, el provincial informa: Bé de salut. Conducta excel·lent. A l’any següent, 1930, ja a Berga, frueix de molt bona salut, observa una conducta exemplar i fa de cuiner i de sastre.

Tenia un germà més jove, en Pere, que arribà a professar a la congregació claretiana com a germà coadjutor i va viure una anys a Itàlia fins que optà per tornar a la família just uns dies abans que esclatés la revolta de 1936 en què el seu germà Joan donaria testimoni de la seva fe.

Els qui conegueren el Gmà. Garriga en parlen molt bé:

Era d’allò més bo i molt complidor del seu deure de cuiner de la comunitat, deia una senyora benefactora de la comunitat de Lleida. Era de tarannà senzill, bo, pacífic i caritatiu, afirmava el seu connovici el P. Jaume Torras. Ja a la presó, el Germà marista, Ramon Bañuelos, declarà sobre el Gmà. Garriga: Tot sovint en el pati de la presó ens comunicàvem les impressions i el veia sempre amable, somrient i del tot conformat allò que es veia que passaria.

L’esmentat Gmà. Lluís Grau escriu:

Fou el meu company de cel·la a la presó. Estava convençut que havia de sofrir la mort i es mostrava resignat i coratjós. Resava sovint amb el rosari que s’havia fet, d’un cordill amb tants de nusos com comptes té el rosari. I conclou: Jo vaig veure com el treien de la cel·la. El vaig veure serè, sense haver-nos acomiadat, perquè no ens deixaven enraonar. Era mitjanit. Després vaig saber que havia estat afusellat el mateix dia al cementiri de Lleida. Quan cridaven la llista dels qui foren sacrificats el 20 d’agost, el Gmà. Garriga tot serè i convençut que els cridaven per al sacrifici, digué: “Ara em cridaran a mi”, ja que eren capellans i religiosos els qui eren anomenats.