En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles aquest proverbi: «¿Un cec seria capaç de guiar un altre cec? ¿No caurien tots dos en un clot? No hi ha cap deixeble més instruït que el mestre, només un cop formats, els deixebles arriben a ser com el seu mestre.
¿Per què, doncs, veus l’estella dintre l’ull del teu germà, i no t’adones de la biga que tens dintre del teu ull? ¿Com li pots dir: “Germà, deixa’m, que et trauré aquesta estella de l’ull”, si tu no veus la biga en el teu?
Hipòcrita, treu-te primer la biga del teu ull, i llavors t’hi veuràs per poder treure l’estella de l’ull de teu germà.
No hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents, ni cap arbre dolent que doni fruits bons. Cada arbre es coneix pels seus fruits: ningú no cull figues dels cards, ni raïms de les bardisses.
L’home bo, del tresor de bondat que guarda en el cor, en treu fora la bondat; però l’home dolent, del seu tresor de maldat, en treu el mal. Perquè la seva boca parla d’allò que es desborda del seu cor.»