Diumenge VI de Pasqua

Senyor Jesucrist, et donem gràcies
perquè ens estimes tal com el Pare t’estima a tu,
perquè ens comuniques la teva alegria
i compateixes l’amistat amb nosaltres;
gràcies perquè ens fas veure, com a Pere,
que el teu amor i el del Pare no exclouen ningú,
sinó que abracen tota la humanitat.

Que la força del teu amor, Senyor Jesús,
ens ajudi a estimar-nos veritablement
entre nosaltres, dones i homes fills
del mateix Pare i germans teus;
perquè ens costa saber estimar com tu
quan tenim prejudicis contra algú,
quan ens fan mal, o a les persones que tenen
un altre pensament religiós,
una postura política diferent,
o són d’un altre país, cultura o llengua.

Si som sincers, Senyor Jesús,
ens adonem que ens costa estimar
sobretot perquè no volem sortir del petit niu
de la nostra comoditat
i no acabem d’acceptar tothom com a germà;
potser per això la nostra alegria
no és mai totalment plena, com ho és la teva.

Fes-nos donar un pas cada dia,
per petit que sigui,
en el camí d’aprendre a ser deixebles teus.
Que ens hi ajudi també Maria,
Mare teva i de tots els teus deixebles.

Senyor, de vegades ens costa d'entendre
que la relació enriquidora amb Tu i amb el Pare
només és possible quan neix
d'una bona relació humana.
Tu coneixes la nostra dificultat a relacionar-nos
i per això demanes al Pare que ens hi ajudi.
Dóna'ns, Senyor, força i coratge
per deixar de banda els nostres individualismes
i ser constructors d'unitat.

Senyor, la nostra societat
sembla cada dia més allunyada de Tu.
Que la nostra vida i el nostre testimoni
no l'allunyi més encara.
Que per l'amor que ens tenim
i per l'alegria que copsin en nosaltres
desitgin entrar en relació amb Tu.

Senyor, ajuda'ns a convertir
el pagà que nia en cadascun de nosaltres.
Que visquem el nostre cristianisme
com una relació d'amor i d'amistat amb Tu,
en comptes de viure'l com un feix d'obligacions
i de prohibicions.

Senyor, que sapiguem viure com amics teus
i fills molt estimats del Pare.

Gràcies, Jesús, per estimar-nos fins a l’extrem,
per lliurar la teva vida per nosaltres,
per, tot i ser de condició divina,
voler ser com un home qualsevol,
per estar al nostre costat
en les alegries i en les dificultats.

Mai ningú no ens ha estimat com Tu,
sense ser-ne mereixedors,
sense haver-lo buscat.

Ets Tu qui has vingut
per pròpia iniciativa.
Ens has escollit per ser els teus amics.
Potser nosaltres mai no ens haguéssim atrevit a atansar-nos,
no ens sentim prou dignes d’aquest privilegi.

En canvi, Tu et mous per generositat.
En conèixer les nostres mancances,
t’has afanyat a socorre’ns,
a tenir cura de les nostres necessitats.

Et sents atret per la nostra feblesa
com una mare que es desviu pel seu nadó.
T’has fet càrrec de cadascú de nosaltres
com el bon pastor que carrega l’ovella perduda.

I la mort no ha aconseguit aturar
aquest amor tan gran.
Tu vius per sempre
i segueixes estimant-nos per tota l’eternitat.