Senyor, allunya de nosaltres
l'actitud de «germà gran».
Que comprenguem que no som jutges de ningú
i que decidim apostar per les persones
i tractar-les amb amor
sabent veure allò de bo que hi ha en cadascuna.

Els dos germans de l'Evangeli
veuen les coses i la vida de forma ben diferent.
Les diferències creen un ambient
contaminat i irrespirable.
Senyor, que sempre ens sentim
agraïts i estimats.
Que sapiguem veure la bondat de les persones
que conviuen amb nosaltres
i que mai no es trenqui la relació entre germans.

Que quan ens equivoquem, Senyor,
ho sapiguem reconèixer
i que actuem com el pare de la paràbola
quan algú desitja tornar a començar.

Senyor, no sabem si el fill petit
es va quedar sempre més amb el pare.
Qui sap si no va marxar i tornar altres vegades.
Que sapiguem esperar i confiar.

Deslliura'ns, Senyor, del pecat del perfeccionisme.
Que no ens creguem ni més bons
ni més grans que ningú.

Jesús, el teu Fill, ens ha parlat tant de tu...

Ens ha dit que eres un Pare tot bondat,

tot misericòrdia i tot perdó.

Tu que esperes el retorn del fill esgarriat

abans –fins i tot– que la gana el faci decidir,

fer-nos desitjar que torni a casa

qualsevol germà que se n’hagi anat,

i fes-nos sentir la necessitat de tornar

cada vegada que ens n’hàgim allunyat.

Tu que al fill gran recomanes misericòrdia

perquè així sigui de debò fill teu,

fes que reconeguem el teu perdó

i sapiguem perdonar com tu ens perdones.

Tu que no condemnes ni l’un ni l’altre,

fes que mai no ens enlluerni

ni la vida dissoluta del petit,

ni la rigidesa intransigent del gran:

fes que sapiguem reconèixer

-i sobretot imitar-

la teva bondat,

la teva misericòrdia i el teu perdó.