Senyor, al Tabor, Pere, Jaume i Joan
es varen adonar de la teva divinitat
i això els confirmà en la seva fe en Tu.
Tots necessitem
aquests moments de Tabor, Senyor.
Ajuda'ns a trobar-te en l'Eucaristia.

Senyor, tot sovint tenim la temptació
de tancar-nos en el nostre món, en la nostra pau,
en el nostre silenci o en la nostra rutina.
Mou-nos, Senyor, i fes-nos davallar i implicar-nos
en les necessitats dels qui ens envolten.

Que sapiguem descobrir moments
per estar tot sols amb Tu, Senyor.
Que no ens deixem arrossegar per l'activitat
o per les mil i una reunions
que ocupen el nostre espai vital.
Abans d'iniciar cada acció nova
volem encomanar-nos a Tu.
Serà un moment de Tabor molt curtet,
però ens ajudarà a veure el camí
i la senda de les nostres tasques de cada dia.

Senyor, la visió de Moisès i Elies s'esvaí.
De vegades Tu també sembla que no hi ets.
Sabem que ets al costat nostre i vols
que visquem la nostra fe de manera adulta.
Augmenta la nostra fe.

Jesús, Senyor,

mentre seguies els camins de Galilea

havies anunciat als teus deixebles,

el final que t’esperava.

Però ells no havien entès res.

A ells –i també a nosaltres–

ens fas deixar el tràfec del camí

i ens invites pujar al Tabor

per veure-hi amb els propis ulls

la plenitud d’una vida

que ha seguit amb fidelitat

els camins d Déu.

Gràcies per fer-nos pujar a la muntanya,

gràcies per deixar-te trobar en la pregària

gràcies per omplir-nos de la teva llum.

Anima’ns, però, a baixar a la plana

per seguir els teus mateixos camins,

així serem testimonis creïbles

de la teva vida entregada, del teu amor

i de la teva resurrecció.