Una vegada més, Senyor,
em convides al desert
Tu que coneixes el meu cor
saps la por que em fa el silenci,
saps també la por que em fa
trobar-me sense res que em distregui
i haver-me de trobar... amb mi mateix.
Em fa por el desert, Senyor,
però et demano, malgrat tot,
que m’hi porti el teu Esperit.
I un cop en desert,
buida el meu cor de coses i sorolls,
i fes-hi un espai fecund
de silenci i de llibertat,
omple’l amb la teva Paraula
i sacia’l amb el teu Pa. |