Senyor, durant aquesta setmana
la Litúrgia ens ha anat presentant la teva mort,
l'angoixa de la teva Passió
i el desconcert dels teus deixebles.
Fes, Senyor, que sapiguem callar
i acompanyar en silenci els qui viuen
moments d'angoixa, de passió o de mort.

En la teva mort, Senyor, volem descobrir
i acceptar les «petites morts» de la nostra vida;
que ens parlen de la nostra feblesa
i de la nostra limitació i que Tu, Senyor,
te les has fetes teves.

Senyor, la teva mort es repeteix cada cop
que la nostra societat o la nostra cultura
vol fer-te fora de la nostra vida.
Fes-nos conscients de la nostra supèrbia
i de l'absurd de la nostra pretensió.

Senyor, ajuda'ns a ser forts.
Que sapiguem ser al costat
dels qui ens necessiten.
Que mai no ens rentem les mans
per estalviar-nos maldecaps.

Mai no deixes de desconcertar-nos, Senyor.
Fa poc entraves triomfant a Jerusalem,
però no muntaves un cavall guerrer
sinó un humil ruquet, pacífic i servicial.

Avui morts a la creu, ajusticiat.

El camí que t'ha dut fins al Gòlgota
ha estat un camí cruel i despietat,
i has fregat la prova de la desesperació.
Però l'has vençuda confiant en el Pare,
i has fet de la creu el teu tron gloriós.

Obre'ns la intel·ligència i el cor
perquè mai no separem creu i resurrecció:
perquè entenguem que el camí del deixeble
mai no acaba en la passió i la creu,
però que mai tampoc no les pot esquivar.

Dóna'ns la fe d'aquells artistes anònims
que sabien representar-te clavat en creu,
però abillat amb corona i vestidures reials.