El sacrifici d’Abraham és colpidor d’allò més.
Déu no ho pot demanar, això,
ens diem quan sentim aquest relat.

La fe d’Abraham és la fe
dels pares d’infants amb malalties estranyes,
amb deficiències i discapacitats.
Hi són i continuen confiant
que Déu il·luminarà la ment dels científics.

La fe lògica i sense passió
que ens manté en la mediocritat dels qui «compleixen»,
no és ni la fe d’Abraham ni la de Jesús.

Els místics del segle XXI
estan profundament connectats amb la vida.
Són pelegrins de la vida
i tot sovint acompanyen
els qui sofreixen el seu calvari.

Que al llarg d’aquesta setmana,
recordem cada matí
el nostre pacte baptismal amb Déu,
i la nit ens ajudi a donar-li gràcies
perquè l’hem trobat en el nostre camí.

Jesús,

et prego sovint i llegeixo l’Evangeli,

però m’és difícil de conèixer-te bé.

Pere, Jaume i Joan estaven sempre amb tu,

parlaven amb tu i et veien actuar,

però ells tampoc no t’acabaven de descobrir.

Un dia els vas convidar a la muntanya

per viure una experiència de solitud i pregària.

Van tenir la sort de descobrir-te com a Messies;

Moisès i Elies en donaven testimoni.

El mateix Pare del cel

els va dir que eres el seu Fill estimat

i els va demanar que t’escoltessin.

Va ser com un tast de la felicitat que ens espera

i dóna sentit als esforços de la vida ordinària.

L’evangeli de la transfiguració em motiva

per esforçar-me per posar en pràctica