Senyor, necessitem
moments de pau i d'oració.
No els sabem trobar
perquè la nostra agenda és massa plena.
Necessitem seure al teu costat
i dedicar temps a les persones que estimem.

Senyor, els deixebles els recava
tornar a la vida de cada dia.
No ens agrada la realitat
i la defugim tant com podem.
Que en aquests temps de crisi,
et sapiguem descobrir
i donar testimoni de l'Evangeli
sense por i amb alegria.

Els deixebles, tot baixant de la muntanya,
només van veure Jesús tot sol.
Pensaven que tot havia estat un somni.
També ens passa a nosaltres això.
Ens costa veure't en els germans i prendre part
en les dures tasques de l'Evangeli.

Senyor, Abraham es va fiar de la teva paraula.
No li fou gens fàcil deixar la seva terra
i córrer l'aventura d'anar
no sabia pas ben bé a on.
Dóna'ns força i augmenta'ns la fe.

Que ens il·lumini el teu esclat, Senyor,

ni que sigui breus moments.

Que ens inundi la llum del teu Esperit,

i ens deixi, si no extasiats, embadalits.

Que brilli al fons del cor, fidelment,

aquella claror imperceptible pels ulls...

Gràcies, Jesús, per la teva comprensió.

Emporta-te’ns amb tu dalt de la muntanya,

com vas fer amb Pere, Jaume i Joan.

Necessitem haver tingut una experiència clara

abans dels foscos moments de prova.

Anuncies la Resurrecció, i no sabem què vols dir.

Predius la Passió, i no t’entenem.

Ni comprenem que la mort pugui precedir la vida.

Però tu saps el que et ve a sobre, la creu,

i que tampoc a nosaltres no ens serà estalviada.

Que la teva llum, transfiguradora,      

ens sigui suport en la lluita, i en l’esperança.