Senyor, vas voler ser temptat
per comprendre'ns més bé.
Els nostres dimonis ens entabanen sovint
perquè convertim les pedres en pans,
perquè traguem beneficis
de les dificultats dels altres,
perquè en aquest temps de crisi,
aprofitem per omplir-nos les butxaques
encara que uns altres en prou feines
tinguin res per menjar.
No fem res que es pugui dir injust
als ulls de la societat,
però davant teu sentim vergonya.

No et vas tirar del temple avall
perquè volies que comprenguéssim
que Déu només ens ajudarà
quan posem de part nostra el que calgui.
Déu mai no premiarà la nostra peresa.
Senyor, que entenguem d'una vegada per sempre
que hem de dur a terme la nostra missió.

Ens passem mitja vida,Senyor,
adorant déus falsos.
Ens deixem arrossegar per l'èxit.
El diner sovint ens fa enemistar
amb persones molt estimades.
Ens venem per un lloc de més prestigi
a l'empresa i no sé quantes coses més.
Volem trencar aquesta dinàmica
que ens fa infeliços i ens aparta de Tu.
Ajuda'ns-hi,Senyor.   

Jesús, Senyor, ¿per què vas anar al desert?

Fes-nos comprendre què vol dir que fores temptat,

i què té a veure, això, amb nosaltres.

Entenem per temptació una atracció vulgar,

un desig dolent i coses així, banals,

en les quals tothom pot caure.

Però a tu et va conduir l’Esperit,

i el diable et temptava per aquest motiu.

Esperà que et trobessis extenuat, sense forces,

i llavors et va posar a prova rigorosament:

no era una temptació qualsevol.

Volia que actuessis al marge de Déu

i saltant-te les condicions naturals.

Però tu sabies que hem d’escarrassar-nos

a treure pa de les pedres, per menjar.

I que ser fills de Déu no significa temeritat,

deixant-ho tot a la improvisació, refiats.

No som el centre del món. Ens cal adorar el Pare.