Senyor, la teva presència
sempre és font de pau i de joia.
Que sapiguem trencar els forrellats de la por
per ser missatgers d'amor.

Deslliura'ns, Senyor, de les presons
en que la por ens engarjola.
Que descobrim l'alegria de la teva presència
i que la sapiguem encomanar als altres.

Senyor, dóna'ns la valentia i la paraula escaient
per parlar de tu i de la nostra fe
en els mitjans de comunicació.
Que recordem tothora que ets al nostre costat.

Senyor, que la teva Resurrecció ens ajudi
a mantenir la unitat en les coses importants,
a ser creatius per alleujar els més necessitats
i a ser models de fraternitat en el món.

Gràcies, Senyor:

perquè sabem que pensaves en nosaltres,

quan vas dir a Tomàs:

«Feliços els qui creuran sense haver vist» .

Voldríem que la nostra fe fos ferma,

com és ferma la confiança d’enamorats.

Però més sovint que no voldríem

ens trobem amb dificultat i entrebancs.

Per això ens consola saber que vas dir:

«Feliços els qui creuran sense haver vist».

Ens consola saber que NO vas dir:

«Feliços els qui creuran sense dificultats».

Et demanem, Senyor,

que ens ajudis enmig de les dificultats,

però et demanem, sobretot,

que ens augmentis la fe.

Que cada un dels germans i germanes

que ens reunim cada diumenge

per fer el memorial del teu amor,

et puguem dir també amb Tomàs,

«Senyor meu i Déu meu!».