«Has pujat al cel», Senyor
i nosaltres hem entès
que te n'havies anat molt lluny!...
Però el cel és allí on tu vius,
el cel és allí on et trobes
i on et deixes trobar.
El teu cel és –abans que res-
el cor dels teus fills i filles
que viuen en el teu amor.
Canvia'ns els ulls i sobretot el cor
perquè sapiguem reconèixer
les pistes que ens has deixat
de la teva presència viva i constant
entre nosaltres.
Canvia'ns els ulls i sobretot el cor
perquè entenguem que la nostra tasca
no és la de quedar-nos mirant el cel,
sinó la de viure tota la nostra vida
com a testimonis del teu amor
i de la teva presencia entre nosaltres. |