Senyor, l’Esperit concedí als deixebles
el do de fer comprensible el missatge de Jesús.

És el do de la Saviesa,
fonamentada en l’amor.
Que, com el Beat Ramon Llull,

recordem en tot moment
que «Si no ens entenem per llenguatge,
entenam-nos per amor»,

l’amor sempre es comprensible.

Els deixebles,
«ebris del vi nou de l’Esperit»,
sortiren a predicar i declararen la seva fe sense por.

Dóna’s, Senyor, el teu Esperit
perquè siguem testimonis fidels
del teu amor i de la teva Paraula.

Les nostres comunitats, Senyor,
s’assemblen a la de la primera lectura:
Ja que «Venim de tots els pobles
i de totes les cultures».
Fes que «suportem les nostres diferències
amb amor, i q ue ens basquegem per mantenir

la unitat de l’Esperit amb el vincle de la pau.

Senyor, que l’Església, casa de Déu,
bastida amb pedres vives,
sigui model de pau,
de comprensió i de solidaritat.

L’ Esperit que ens has donat, actiu i renouer,

ens aplega fraternalment formant Església.

Ara ens sentim més germans, més units,

entenem les diferents maneres d’expressar-se,

la llengua de cada u, el seu parer personal,

perquè ens uneix la comprensió de l’amor.

L'Esperit que ens has donat, Jesús,

l'abundància del teu Esperit, Senyor,

és un devessall d’amor i de pau;

una ventada que obre finestres i s’emporta la por,

un trasbalsament de santa alegria,

apaivagat en la quietud del llac interior.

La teva pau, però, no la podem contenir

dintre quatre parets i salta barreres.

Tu ens envies a comunicar-la a tothom,

tu ens envies, en nom del Pare,

a fer que augmenti la família, la Comunitat.

Una comunitat de gent lliure, perdonada,

que els teus ulls i les teves ferides il·luminen.