Senyor, dóna’ns una capacitat d’estimar
que sigui verament un «art».
Que no ens conformem a estimar
a l’estil merament humà.
Que siguem capaços de transmetre
la nostra confiança en Tu
i que el món conegui que Tu ens has enviat.

Senyor, sabem que de Tu venim
i cap a Tu anem.
La nostra vida només té un sentit,
si la fonamentem a l’evangeli.
Que la nostra vivència cristiana
ultrapassi les teories i les obligacions.
Que quan ens vegin, et coneguin.

Que al llarg del dia sapiguem aturar-nos
a sentir la teva presència.
Ets al costat nostre caminant amb nosaltres
en les dificultats i en les alegries.

Que sapiguem fer-te present en el món

quan les coses van bé.
Que no t’utilitzem a l’«últim recurs».

El camí de l'ocell és el cel.
El camí de la barca és el mar.

El camí de l’home és la terra.

El camí del cristià és Jesús.

El camí de Jesús és el Pare.

«Felip: Qui em veu a mi veu el Pare.

Jo estic en el Pare i el Pare està en mi.»

Sí, Senyor, el Camí ets tu,

i tu mateix ets el terme: Déu.

Vida que prové del Pare,

Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat,

Llum veritable que il·lumina tots els homes;

Veritat de Déu, Paraula que ets Déu.

Recordant el que feies, rumiant el que deies,

reconeixem que Déu és amb tu.

I, units a tu per la fe, obtenim l’experiència

de formar part de la Família divina.

Te’n vas... i tornaràs,

per portar-nos a la Casa Pairal!