Senyor, Tomàs no hi era amb els deixebles
quan t’hi vas aparèixer la primera vegada.
El passà com a molts de nosaltres:
no donà importància a la trobada dominical. 
Ajuda’ns a ser més conscients
de la importància de l’Eucaristia
i dóna’ns intel·ligència per viure el Diumenge
com un dia de descans,
de pregària i de trobada.

La por, Senyor, ens aparta dels altres.
Tanquem amb pany i forrellat
les portes de la casa i les del cor,
i no sabem descobrir-te quan te’ns fas present.

Senyor, la teva presència
sempre és sinònim de pau.
Una pau que necessitem transmetre als altres
perquè d’allò que el cor en va ple
la boca en parla.

El teu amor, Jesús, no ens deixa mai.
El teu amor ja ve de lluny, de sempre,
perquè és el Pare qui t’ha enviat,
tenint pietat de nosaltres,
per a salvació nostra i de tothom. 

Has portat a terme la teva obra,
estimant fins a morir,
i ara, ressuscitat, ens concedeixes
el do de la teva pau,
el do del teu Esperit,
el perdó dels pecats. 

Tens compassió de la poca fe,
de la incredulitat de Tomàs i dels altres.
I els tornes a visitar al cap de vuit dies,
perquè, de diumenge en diumenge,
recordant aquest fet ens tornem a reunir,
i, alimentats amb el teu Cos i la teva Sang,
et reconeguem cadascun com a Senyor
i com a Déu de misericòrdia.