Era diumenge,

el primer dia de Pasqua.

Però aquells dos deixebles,

com nosaltres mateixos tantes vegades,

no veien més enllà, Senyor,

no et podien conèixer, aclaparats,

els ulls com entelats per les preocupacions.

No els serviren de res

ni la llarga passejada,

ni la conversa, encara obsessiva,

ni la companyia d’ un altre caminant,

ni el record de les teves obres i paraules,

ni el relat de les dones del grup,

ni les mateixes sagrades Escriptures,

ni res que no fos tornar-te a veure a Tu.

Ara entenem què ens ajuda a retrobar-te,

i et demanem de saber i desitjar-ho fer:

l’acolliment, compartir la taula,

i, sobretot, partir el pa de l’Eucaristia.