Senyor, a mitjanit
celebràvem joiosos el teu naixement.
Nadal ens fa sentir una mica millors
i més germans dels qui sofreixen,
però ens costa reconeixer-te en ells.

Senyor, quan ens entaularem,
volem asseure amb nosaltres
les persones que ens han fet mal,
els qui han deixat sense feina algú dels nostres,
els qui no han trobat res
per endur-se'n a casa seva.
Senyor, volem contribuir a canviar
aquest món que tracta tan injustament
els qui són més dissortats.

Senyor, gràcies perquè en molts indrets
les guerrers i les revoltes deixen pas
a unes hores de treva.
Gràcies pels qui han tornat a casa
perquè és Nadal.
Gràcies, perquè avui moltes persones
han deixat també de banda les desavinences.

Senyor, moltes persones
celebren el dia d'avui en menjadors socials,
Que cada vegada siguin més
els qui col·laboren en aquest servei.

Gràcies, Senyor,
perquè et fas present un cop més.

Senyor, dóna'ns ulls nets
i mans despreses per viure sense enveja
i poder amanyagar amb les nostres paraules
i amb les nostres mans.
Necessitem tornar a néixer,Senyor.

Gràcies, Senyor, perquè t'has fet un infant
perquè ens puguem acostar a Tu sense por.
Gràcies perquè t'has fet humà,
a fi que essent germà teu,
em senti i actuï com a Fill de Déu.

Jesús neix pobre
i són els pobres els qui ajuden Maria i Josep.
Cal un cor lliure de compromisos
per poder acollir Déu.

Senyor, aquests dies dóna'ns serenitat
per mostrar el nostre afecte a la família.
Il·lusió per visitar o felicitar les persones
que tenim mig oblidades.

Senyor, gràcies perquè t'has fet un dels nostres.

En veure despuntar

l’ Astre més lluminós

en plena nit i fosca,

la terra se’n commou

i fins l’ocell en vol

canta al Fill de Maria.

«El pardal enjogassat,

tot saltant de branca en branca,

va dient: “Jesús és nat,

i a la trista humanitat

ja no res, no res li manca”

Va cantant el rossinyol:

“És nascut d’una Donzella

i pel món porta consol.

Radiant és com el sol

i és brillant com una estrella».

Nosaltres som els pastors,

no hi ha ningú tan sortós!

El Verb de Déu és qui ens guia.

Maria i Josep no es van recloure a l’hostal

perquè necessitaven intimitat.

L’encontre amb Déu

es fa en el silenci i en l’acollida.

Accepten el naixement

els qui saben llegir en la vida de cada dia.

Reben la Bona Nova

els qui són capaços de meravellar-se

i il·lusionar-se amb un regal.

La gent senzilla

mai no es presenta amb les mans buides.

Donen delicadament allò que tenen i l’encerten.

Així és el Déu que ens ha nascut.

Indefens i necessitat

perquè ens anem acostumant a la seva presència

en la mesura que creix i es fa gran;

perquè aprenguem a donar-nos

a nosaltres mateixos

en comptes de donar-li coses.

Senyor, gràcies per la vostra presència.

Gràcies per fer-vos present

d’una forma tan familiar.

Jesús,

m’agrada contemplar-vos en els braços de Maria,

la noia senzilla i enamorada de Natzaret,

aquella que estava tan posseïda per l’amor

que la podíeu anomenar: «la plena de gràcia».

És la vostra mare!,

la mare del Fill de Déu fet home!

És una noia del nostre poble;

ha creat la vostra humanitat

i us ha fet germà nostre,

en tot semblant als homes!

Necessito parar-me

per poder acollir aquest misteri;

per descobrir fins on pot arribar l’amor de Déu

i començar a comprendre la grandesa de l’home.

Us heu pogut fer home sense deixar de ser Déu

i, mitjançant la vostra humanitat,

ens heu fet entrar

en el misteri de la vida trinitària;

en vós i per vós,

som fills i hereus de Déu, per sempre!

Res ni ningú no ens podrà separar del vostre amor!

Ja aquí a la terra, podem començar a gaudir

de la vostra presència,

feta Paraula, Pa i Esperit.

Senyor, avui t'has fet infant
perquè aprenguem a acostar-nos a Tu sense por.
Fes-me comprendre que t'has fet home
perquè jo em converteixi en Déu.
Que t'has humanat perquè essent germà teu
em converteixi en fill de Déu.

Senyor, buida el nostre cor
de coses i de sentiments
perquè t'hi puguis hostatjar.
Volem ser dels qui et reben
i et reserven el lloc millor.

Avui celebrem Nadal: però no celebrem només
el naixement d'un nen a Betlem;
també celebrem l'origen
de la nostra història cristiana
i l'origen des del qual els cristians
maldem per interpretar
tota la nostra existència.
Ajuda'ns, Senyor, i fes-nos valents
per donar testimoni de la nostra fe.

Néixer és bonic però compromès.
És encetar el nostre projecte d'homes i dones;
Maria, ensenya'ns a guardar en el nostre cor
els esdeveniments del dia a dia
per saber descobrir en els infants
que ens envolten, Déu fet home.

Ens has trencat els esquemes, Senyor,

L'experiència ens diu que en el nostre món

les paraules s'escolten, i les persones es veuen.

Però Tu, de la teva Paraula, n'has fet una vida,

n'has fet un home de carn i sang.

D'aquesta manera, tot el que volies dir-nos

ens ho has dit d'una vegada,

en una Paraula, en una Vida, en Jesús.

Gràcies d'aquesta «Paraula vivent».

Gràcies d´aquesta «Vida parlant»

que ha trucat a la porta del nostre món,

per donar un nou alè de vida i d'esperança

a cada un dels teus fills i filles.

Fes que escoltem i mirem aquesta Paraula

amb un cor despullat de paraules, ben agraït,

ple de silenci i de contemplació.