Senyor, ens costa imaginar-te com a Rei
i més encara veient la manera barroera
com t'escarnien.
Els homes podem ser molt cruels
quan pensem que tenim una mica de poder.
No oblidis, Senyor,
els qui se senten maltractats o humiliats.

Senyor, la festa d'avui ens recorda
que Tu ets la suprema autoritat
de la comunitat cristiana.
Tu ets el nostre guia i la nostra força.

El teu Regne, Senyor,
s'assembla a un gra de mostassa,
al llevat ficat a la pasta...
El teu regnat comença
en el cor de cadascun de nosaltres.
Les nostres obres i el nostre ben obrar
faran que sigui reconegut i estimat.

Senyor, avui acaba l'any litúrgic.
La teva Paraula ha il·luminat el nostre camí.
Que el temps d'Advent
ens serveixi per «posar-nos a punt»
per a rebre amb goig el teu naixement
i tornar a la normalitat amb il·lusió.

Senyor, Jesús,

tu que ets la Paraula de Déu,

tu que ets la Font de la vida,

ens estàs «parlant» amb la teva mort

més encara que amb la teva vida.

Quan parles ens dius ben clar

quina mena de rei ets tu,

i quina estranya missió és la teva:

aquesta que t’ha portat fins a la creu.

Ens tornes a dir que si ets rei

no és per a salvar-te tu mateix,

sinó per salvar els pobres i els malalts

per salvar aquells que viuen aclaparats

per una vida que se’ls ha travessat.

Recorda’t de nosaltres, Senyor,

perquè som d’aquells

que tu vas venir a buscar i a salvar.

I fes que nosaltres no oblidem

quina mena de regne ens ofereixes:

perquè el regne que nosaltres somiem

podria no ser el que tu anunciaves,
i et va portar fins al tron de la creu.