Senyor, la llei del Levirat
intentava protegir la hisenda familiar
i protegir les vídues.
Quan les persones devenen objecte,
tota pretensió religiosa perd el seu valor.
No permetis, Senyor, que en Nom teu
utilitzem o anul·lem la llibertat.

Et demanem, Senyor,
per les famílies destruïdes o enemistades
per problemes d'herència.
Per les persones
que a causa de separacions o divorcis
malviuen per problemes
econòmics o emocionals. 

Pels infants.
Que sentin el suport dels seus pares
ni que siguin separats.
Que no siguin objecte de xantatges afectius.

Senyor,

confessem que és molt migrat

l’horitzó que posem a la nostra vida:

«la vida és... aquesta que vivim aquí;

la felicitat és... la que aquí podem trobar».

I ens imaginem la vida futura,

com una prolongació –millorada!-

de la present...

Eixampla’ns la mirada,

perquè vegem el destí definitiu

d’aquesta vida que aquí ens confies.

Eixampla l’anhel del nostre cor

perquè desitgem la plenitud del teu do

que vols donar a la nostra vida.

Creiem i volem creure, Senyor,

però no en les nostres fantasies

sinó només en la teva Paraula.

Esperem amb ànsia, Senyor,

no la satisfacció dels nostres desigs
sinó l'acompliment de les teves promeses.