Senyor, posant a casa de Zaqueu,

vas fer miques la teva bona fama.

Ens ensenyes que salvar les persones,

i ajudar-les a sortir del pou on han caigut

és més important que tots els comentaris

malintencionats de la gent.

Tard o d'hora Tu fas que aflori la veritat.

No és pas fàcil acostar-se a algú

i dir-li que va errat d'osques.

Senyor, ens costa dir la veritat sense fer mal.

Ajuda'ns a atansar-nos a l'altre,

a posar-nos dins la seva pell

i a saber interpretar els petits gestos

que ens diuen allò que la persona necessita.

Senyor, en cadascú de nosaltres

s'hi amaga un Zaqueu.

Volem canviar moltes coses

però no sabem per on començar.

Acostumem a enfilar-nos en els arbres

que no són al camí per on passes,

perquè sabem massa bé que canviar

suposa refer moltes actituds

que ens separen dels germans.

Amb Zaqueu, el publicà,

ens estàs dient, Senyor,

que, malgrat tot, Déu confia en el cor humà

més que no pas nosaltres mateixos.

Nosaltres sabem què vol dir «perdut».

I quan a algú li posem aquesta etiqueta,

mirem d'evitar el seu tracte

perquè no ens encomani la seva misèria.

Però tu, Senyor, ens dius

que no és aquesta la manera com Déu

mira el cor de les persones.

Aquells que nosaltres tenim per perduts,

aquells que exloem del nostre costat,

Déu els fa objecte del seu amor,

del seu perdó i la seva misericòrdia.

Et donem gràcies perquè ens has fet saber

que, malgrat tantes infidelitats

de part dels homes,

Déu no deixa mai d'estimar

aquesta humanitat que Ell ha creat.