Gràcies, Senyor, perquè ets just,

que no pots ser parcial;

però et decantes descaradament

a favor dels pobres,

escoltes les súpliques de l'oprimit;

no desatens el clam de l'orfe o de la vídua

quan repeteixen la seva queixa.

Llurs penes mouen el teu favor.

Senyor, tenim certa tendència

a creure'ns millors que els altres,

fem com el fariseu: ens mirem piament al mirall

i passem l'estona xerrant

amb nosaltres mateixos.

Dóna'ns, Senyor, la senzillesa del publicà

o la simplicitat del nen Claret,

que es pensava que des de la imatge de Maria

hi havia un fil telegràfic fins al cel...

Que la nostra oració

vagi més enllà de les paraules i s'expressi

en el nostre cos i en les nostres accions.

Senyor, deslliura'ns del pecat d'orgull,

de la inconsciència

de creure'ns superiors als altres.

I dóna'ns la senzillesa

per acceptar els nostres pecats i punts dèbils.

Perquè només reconeixent la nostra realitat

et pots fer present en la nostra història.

Nosaltres, Senyor,

ens hem cregut massa lliures

d’aquestes actituds farisees

que tu condemnes en l’evangeli.

Dóna’ns valor per reconèixer

que amaguem en el nostre cor

aquesta actitud que ens fa parlar

de “bons i dolents”, dins l’Església.

Perdó, Senyor, per les vegades

que «nosaltres» ens hem cregut

els fidels a l’evangeli de Jesús

i els fidels a l’esperit del Concili.

I perdó també, per les vegades

que hem menystingut els «altres»,

aquells que no pensen com nosaltres,

i els hem fet responsables

de totes les crisis a l’Església.

Ajuda’ns a reconèixer

que a tots ens falta molt encara

per ser fidels a l’evangeli de Jesús.