Senyor, a l'evangeli d'avui

tornes la dignitat als deu leprosos.

La guarició no arriba només al cos,

influeix també en l'esperit.

Tot sovint no pensem a agrair a metges,

infermeres i personal sanitari

l'esforç i l'interès que posen

a atendre les persones que en depenen.

Agrair la salut

i les atencions que rebem en la malaltia

és reconèixer, com ho féu el leprós samarità,

el do de la salut.

Agrair públicament el do de la salut

suposa reconèixer, Senyor,

la teva presència salvadora.

En el sagrament de la Unció dels malalts,

Senyor, ens mires amb el mateix amor

amb què et fixares en els leprosos.

Ens ungeixes amb oli com a senyal

del teu amor entranyable envers nosaltres.

Un amor que és més fort que la mort

i que inicia un procés de salvació

que repercutirà en el nostre cos.

Senyor,

quan a aquells nou leprosos

tu els tornaves la salut,

els alliberaves d’un mal pitjor:

de l’exclusió social i religiosa.

Nosaltres oblidem fàcilment

que el progrés i el nivell de benestar

d’aquest món que diem civilitzat

s’ha construït massa sovint

amb violència contra altres pobles

i excloent-los del progrés.

I ja que tots tenim un mateix Pare

i ens volem sentir més germans,

avui necessitem demanar perdó

per la violència i l’exclusió

que la nostra societat de progrés

ha exercit sobre altres pobles

amb menys possibilitats.

I si potser ens hem fet solidaris

del seu empobriment i exclusió,

ajuda’ns avui a fer-nos solidaris

del dolor d’aquesta pobresa

i del compromís d’alliberació.