Senyor, que fem les coses

com si tot depengués de nosaltres

i siguem conscients que tot depèn de Tu.

Senyor, allunya de nosaltres

el fantasma del dubte.

Fes-te present al nostre cor

perquè actuem arreu amb generositat i il·lusió.

Que donem testimoni de la nostra fe amb obres

i que no caiguem en la xerrameca buida.

Deslliura'ns, Senyor,

de les ganes de fer-nos veure

dins la comunitat cristiana

i que sempre recordem que a la teva Església

l'autoritat és servei.

Senyor, que no disfressem la «caritat cristiana»

amb la invasió de la intimitat personal

dels altres.

Que actuem amb senzillesa

sense esperar l'aprovació

o l'agraïment de ningú.

Augmenta la nostra fe, Senyor,

perquè visquem aquest temps de crisi

amb esperança i decisió

per poder ajudar els qui no tenen res

i donar ànim als qui han perdut la feina.

Infon valor i creativitat

als qui tenen a les seves mans

crear llocs de treball.

Com els apòstols, Senyor,

també nosaltres et demanem:

«Dóna’ns més fe».

Però voldríem afegir un prec

a aquella petició que ells et van fer:

«I purifica la nostra fe».

Ens diem «creients», Senyor,

però la nostra fe acostuma a ser

una fe que creu veritats

més que no pas una fe que creu en tu

i es fia de tu, per damunt de tot.

Recitem el credo de memòria

però sovint ens oblidem de dir-te

que sobretot creiem i confiem en tu.

«Dóna’ns més fe», Senyor, perquè

«només que tinguéssim una fe

menuda con un gra de mostassa»

l‘arbre mal arrelat de la nostra vida

donaria els fruits que tu esperes

i que nosaltres necessitem.