Senyor, ens fas avinent
que l'honor i els llocs de preferència
no ens corresponen pas
per la nostra observança religiosa.
Per al cristià l'honor més gran
ha de ser servir els altres.
Ajuda'ns a entendre-ho i a practicar-ho. 

Que la nostra pràctica cristiana, Senyor,

no endureixi el nostre cor.

Que mai no anteposem les normes

a la dignitat i felicitat dels germans.

Senyor, que els cristians aprenguem

a comprometre'ns políticament.

Que donem exemple de coherència

i de generositat envers els conciutadans.

Ajuda'ns, Senyor, a viure amb dignitat.

Que només ens agenollem davant Teu

i als peus del germà necessitat

i que ni les lloances ni el menyspreu

ens apartin del camí de l'Evangeli.

Acompanya, Senyor, els qui tornen de vacances.

Que condueixin amb prudència

i retornin amb alegria al treball o als estudis.

Senyor,
no és gaire difícil donar-nos
compte de la subtilesa i dissimulació
que el nostre orgull pretén
fer-nos veure superiors als altres.

Ens costa acceptar-nos com som:
ni més del que som i podem
-oblidant les nostres limitaciones-
ni menys del que som i podem
-oblidant les nostres possibilitats-.

Concediu-nos el do de la humilitat,
perquè siguem capaços
de baixar del núvol del nostre orgull,
tenir els peus al terra,
i trobar la nostra veritat.

Senyor, obre'ns els ulls i el cor,
perquè sapiguem ser agraits
per tot allò que hem rebut
i per tot el que estem rebem
de la teva ma generosa.