Tendim a encasellar-te amb etiquetes

-cadascú amb la que més li convé-

per no haver de canviar l’actitud del cor.

A voltes et voldríem veure pacífic i mansoi

i ens diem que tu ets això i no altra cosa.

O bé et volem veure enèrgic i taxatiu

i ens diem que és així com hem de ser.

«Ser radical» vol dir per a nosaltres

o ser pacífics o ser enèrgics.

I tu dius que «ser radical» vol dir

ser radicalment pacífics... i alhora

ser radicalment enèrgics o taxatius.

Tu que has vingut a calar foc a la terra,

dius que no apagues el ble que vacil·la;

tu que has vingut a portar la divisió,

dius que no trenques la canya esquerdada.

Sigues, tu, Senyor, la rel de la nostra vida:

i així la nostra comunió amb tu

ens farà radicals en una cosa: en estimar!