Senyor, que els cristians aprenguem

dels grans capitalistes.

Ells acaramullen bens i diners;

que els cristians sapiguem vèncer

el nostre egoisme amb la mateixa força

i rivalitzem a servir els altres.

La paràbola d'avui

ens demana que estiguem atents

a les necessitats del nostre temps

i sapiguem donar raó de la nostra fe

d'una manera comprensible.

Senyor, que sapiguem reconèixer-te

en les circumstàncies que ens toca viure

i hi sapiguem donar la resposta escaient.

Senyor, volem ser bons administradors

de la creació i de la humanitat.

Que les nostres accions siguin constructives

i que les realitzem amb rectitud de cor.

Senyor, que en els moments de tristor

i de descoratjament siguem capaços

de preguntar-nos:

¿I què espera de nosaltres el món?

Que el teu Esperit ens renovi, Senyor

perquè deixem de una vegada,

a aquest estil mediocre de ser cristià

-somnolent, discret, apagat-,

i ens impliquem seriosament

en la construcció del regne.

Avui ens convides a la confiança,

i a mirar la vida amb ulls diferents.

Ens convides a un fer compromís clar,

i a viure oberts a l'imprevisible.

Ens convides a deixar una escletxa

per on pugui respirar l’esperança,

i ens pugui sorprendre l'Esperit.

Que aquest Esperit en nosaltres,

ens doni un cor gran i generós

que ens deixi veure amb claredat

que només quan som capaços

de lliurar la vida als valors del Regne

podem trobar la pau i la joia,

que Tu ens has proclamat.