Senyor, massa vegades confiem

en el nostre sou i en plans de pensions.

Avui ens recordes

que no podem posar la confiança en coses fugisseres.

La previsió és bona

mentre no ens faci perdre de vista

que l'única seguretat la trobem en Tu.

El diner i les possessions

són causa de divisions familiars.

Dóna'ns, Senyor, capacitat

per relativitzar el que és material

quan fa perillar l'amor.

Senyor, que aquests temps de crisi

ens facin adonar de la nostra fragilitat.

Que aprenguem la lliçó

i que atresorem solidaritat

i una gran compassió

davant les persones que ho han perdut tot.

Senyor, que siguem generosos

amb el nostre temps.

Que l'esmercem en la família,

en els nostres amics i en la comunitat.

Que l'esmercem amb amor i generositat,

altrament seria balafiar-lo.

Perdona’ns, Senyor, per les vegades

que hem simplificat el teu missatge

per no haver de sentir-nos al·ludits.

Si ens haguessis demanat

de fer alguna cosa concreta

ens hauria estat més fàcil:

Ho hauríem fet, i ja està!

Encara que ho podríem haver fet

sense convicció i sense amor...

Però ens demanes una actitud de cor

que guiï els passos de tota la vida:

Ens demanes que ens preocupem

no de buscar seguretat en la possessió,

sinó de trobar confiança i joia

en el compartir i en la solidaritat.

Perquè així esdevinguem rics davant Déu.

Als qui volem ser deixebles teus,

ajuda’ns a seguir decidits el teu camí. 

I encara que caminem lentament

fes que els nostres passos avancin

seguint sempre la direcció dels teus.