Perdona’ns, Senyor, per les vegades
que hem simplificat el teu missatge
per no haver de sentir-nos al·ludits.
Si ens haguessis demanat
de fer alguna cosa concreta
ens hauria estat més fàcil:
Ho hauríem fet, i ja està!
Encara que ho podríem haver fet
sense convicció i sense amor...
Però ens demanes una actitud de cor
que guiï els passos de tota la vida:
Ens demanes que ens preocupem
no de buscar seguretat en la possessió,
sinó de trobar confiança i joia
en el compartir i en la solidaritat.
Perquè així esdevinguem rics davant Déu.
Als qui volem ser deixebles teus,
ajuda’ns a seguir decidits el teu camí.
I encara que caminem lentament
fes que els nostres passos avancin
seguint sempre la direcció dels teus. |