Senyor, que no ens parapetem

rere preguntes retòriques

per no haver-nos de comprometre a res.

Que sapiguem veure

les necessitats dels qui ens envolten

i tinguem present que l'amor als altres

sempre és el millor control de la qualitat

de la nostra fe.

Senyor, tots estem estiregassats

per cinquanta coses alhora.

Tenim molt poc temps

i sovint ens sentim culpables

per no atendre la família

com voldríem i caldria.

Dóna'ns saviesa

per saber organitzar el nostre temps

i posar en primer lloc les persones.

A les nostres ciutats, Senyor,

hi trobem molts samaritans

que atenen els malferits

per la manca de treball.

Dóna'ns sentiments de solidaritat

per cercar solucions i no passar-hi de llarg.

Senyor, que en aquests dies de calor

i de clima de vacances,

siguem motiu de joia i de descans

per als qui viuen a prop nostre.

Ets tu, Senyor, el bon Samarità

que –compadit de nosaltres-

has curat les nostres ferides:

aquestes ferides que el Culte i la Llei

-el sacerdot i el levita-

ni volien veure ni podien curar.

I diríem que és un miracle

el que has fet amb aquell pobre home,

si no fos perquè al final ens dius

que nosaltres fem igual.

Aquestes paraules teves ens recorden

totes les vegades que ens convides

a seguir el camí que tu has fet.

Com ens ho dius en aquell darrer sopar

després de rentar els peus als deixebles,

després de partir el pa i compartir la copa.

Ajuda’ns a fer igual que el Samarità.