Senyor, a Samaria no et volien acollir
perquè t'encaminaves a Jerusalem.
Que sapiguem veure en les persones
el seu cor i la bondat que ens aporten
en comptes de deixar-nos endur de les aparences.

Senyor, aquests dies
molta gent no té on reposar el cap.
Si es troben en aquesta situació
no és pas per una decisió personal.
Que sapiguem ajudar-los
com ho faríem amb Jesús.

Senyor, seguir-te
és viure al ras en molts moments.
Perdem la seguretat
de les nostres relacions socials
i, a sobre, els qui més ens estimen
ens aconsellen que dissimulem
les nostres conviccions cristianes.
Dóna'ns força, Senyor, per seguir-te.

Senyor, vols que parem gran esment
en la nostra família.
Que el servei i la dedicació als nostres
no ens serveixi de pretext per no implicar-nos
i no allargar la mà als qui ens necessiten.

Senyor, puges decidit a Jerusalem.

El teu camí no és un camí fanàtic

de lliurament suïcida a la mort;

és el camí de la fidelitat generosa

a la missió que el Pare et confià,

sabent que –per culpa dels homes-

aquest camí pot acabar a la creu.

Dóna’ns el teu Esperit, Senyor,

perquè sapiguem avançar més decidits

pel nostre camí de fidelitat a l’evangeli,

i sapiguem vèncer els obstacles

que ens trobarem al llarg del camí:

Que el teu Esperit en nosaltres

faci que el camí dels que et seguim

sigui decidit com ho va ser el teu:

que siguem respectuosos i tolerants

amb els qui no ens accepten

o no pensen com nosaltres.